Hola filla..!

De cap ens trobem

I de peu vivim,

La ruta surem, 

La mel que volem.

Ultra consentim

Només mana i fem

Sobrats de ragin.

Bé que s'estima

Obvi al que s'ama,

Novella en vida.

  

Descendència en or

I llum de color,

Amor i tresor.

Més que una diva,

I reina fada.   

Romes la senda,

I vius la saga. 

A l'adorada;

Meua, la llum clara.

Per què passa?

Al passar tot passa sense un per què,

però, sí pot passar amb un com.

Mes tot passa per passar, 

sense tindre una única explicació,

i sense intenció de forma buscant sentit. 

Com qual vent bufa buscant destí

sense obtindre destinació.

Com qual pas següent de lluna 

va alineant-se amb la ressaca

i qualsevol ésser viu.

Com la mínima distància existent

entre gros fil del bé i el mal.

Com el pas de llum en dia i de camí al cresol,

o com el sentir d'una nova vida al despertar.

Tot passa, 

i sempre passa, per què passa,

en passar.

I tot passarà. Al passar. 

"Les Pilars de l'ascensor"

Anava ella de tranqui 

A baixar del pis,

A l'estanc de camí 

Abans de fer pis..

Acte seguit 

Atrapada s'ha quedat, 

A l'hora del crit 

A la sort d'un oït. 

Agafa el telèfon 

Amb poca amistat, 

A la boca un malson, 

Averia, l'hem cagat!. 

A la falta de comunicació, 

Al nostre veïnat 

A quedat obert l'escaló; 

A peu jo he pujat. 

A l'hora que els Pilars 

Amb les diferències del parlat, 

Anormalitats i conters clars, 

Alapont, ràpid l'ha reparat. 

Ara, li podem posar música 

Al que pot ser nostre Rap, 

Aquell que a tots ens pica 

Al sofrir del que hem pagat. 

A peu, a peu, 

Ai per Déu..!

Sentiments en dia Renda

Hora de fer la declaració de la renda.... 

tinc mal de panxa i tot, ni que fóra jo ric. 

Ja no vull vore més la TV....

Plens de notícies

D'abans i sovint,

Les injustícies 

Anem-les vivint.

Plens de caràcter 

Visquent l'acudit, 

De tant de merder 

Estàs induït. 

Plens de memòria 

En record actiu, 

Salvar mentira 

L'únic objectiu. 

Plens de paraula, 

Posa atenció, 

Fent la parada 

Per ingestió. 

Plens de sorda veu 

En poble incult, 

És la seva seu 

Camí a l'insult. 

Plens, raó i dit, 

Per tacte i gràcia, 

És pas conquerit 

En democràcia.

La llei de la por

Furtiva, noble,

Quedant-se tot l'or

I en fam el poble.

Por, repressió, 

Esclavistes d'hui,

El sistema en so

Del monetari.

Plens, plens de negres 

I en caixes "B",

I tu, fes-la bé. 

En el "cara llibre" Facebook i a diari

Bon dia, i de pasqua.

Respira i aprèn a mirar per l'enveja des de l'objectivitat.

Gerra de vida,

broll de la serra,

pacte, natura,

humà en tacte.

Cordura forjant,

herència pura.

Resa pel lloguer

ànima i presa,

...sent tu;

insignificant.

Insignificant.

Segur que els mots del 21 de març 

sols es queden molt al fons dintre de quatre cossos, 

la resta; superficials i ignorats de la gràcia amb saviessa...

Amaneix el dissabte 

Amb la llum de puresa,

On ben fresc mulla l'ambient

I on el cor parpadeja

bategant amb riquesa.

Ens alimenta la gent

Fent lletra moldejada,

Al camí rius en tinta

Mostrant la bona mostra,

Fent vida, música i ment,

Fent la dita constantment.

Contes en nius al contar,

Contes vius per adorar,

Bressol que creix al regar.