Una lletra fa la llengua

No vull caure'm

en la seu del cego

d'aquell que no veu.

No vull seure'm

en el torbar de l'ego  

per allò que dieu.

No vull.

No vull confondre'm

ni brollar del pego 

en aliena seu.

No vull,

sóc així,

entre el que és i serà,

entre el és i podria ser,

però sí,

cap en dins del que ha sigut

i del camí cap on anem.

Callar i atorgar,

comprendre,

pensar i analitzar,

entendre.

   

Deixaràs record

Escolta't.....mirant-la, llegint-la, pensant-la.
 I canvia't, si creus.

Que certa

La vida,

Sóc camí

D'escolà.

Apendre

Dia fent dia,

En saber

Valorar. 

És classe 

Amb raó, 

Tenen fet 

D'amagar. 

Era ja 

En abans, 

I després 

Es vorà. 

Alumne 

Sabedor. 

Sóc i sé 

En pensar. 

El camí 

Per a tots, 

És el ser 

Al record. 

És la veu 

Que ja es veu, 

...és certa, 

vida és. 

Algú va dir un dia: 

"que fals és veure gent falsa parlant de falsetat".

Eva Celaya

ViatgEra 

eVident,

altivA,

clàssiCa. 

Estela

de la Llum

que emAna

companYia,

que fA món.

Gaudeix de la vida.

I conta-nos-la.

Bona Nit en un mirall "ho sent"

Sóc pres

Per incomprés,

És el que és,

En un món al revés.

Ho sent, 

Sóc gent.

En un parlar,

En un pensar,

En un plasmar,

En un ratllar,

En un palpar

De tot el que veig,

Del que ocurreix,

Del qui pateix,

De qui s'ho mereix,

I si ho requereix.

Siga carn, o peix,

Llegum, o greix.

Ho sent,

Sóc gent,

Unes vegades

Prou seriós,

Altres sonades,

Un botijós.

Conscient,

Sóc gent,

Ocurrent

O pudent,

I conscient,

Ho sent.

I no saben que dic,

siga en crit,

Nota o escrit,

Vers o dit,

Prossa o acudit,

És de ser agraït,

Ser un maleït

I tindre en l'oblit,

Que no podrit,

Un cervell "fondit".

Bona nit.

Sáez de Santa i Maria

La filla d'aquell llepolia

que de Santa i María 

amb el Sáez no té res, 

visionària de l'interés, 

i cal dir, nana a les tres,

vol convercer a tot el món

que cal fer un "manifestodrom".

Açò és pa cagar-se,

Prohibit manifestar-se;

a les portes de ta casa,

a l'avinguda, o a la plaça.

Ésta és, la vida perra,

i altra vegada l'erra..

La creguda en veritat

i per a la resta; la sense trellat.

....nostra sanitat Alzira

Fent el gos ací en la "piltra"

que molt roina té per "pinta",

i mes que diguen dels diners;
no hi ha d'on traure'ns més.

La nostra sanitat

pegarà un bon bac,

i el nostre volgut hospital,

acabarà sent un hostal..

Açò diu ara el "FaBa" del pp.

-I què farem amb el dèficit

que altres carteres han parit??

Bon dia..

Certament és així,

i jo camine per ací, 

on escolte als muts

i on les ombres veig

en una nit a crits.

La realitat, la certesa,

és la corda que tensa

l'aroma del teu tacte,

font de vida, predilècte.

De viatge a Barcelona

I seguint en allò del bon dia..

Creuen ara l'horitzó i la distància

entre les neules dels paisatges,

que hàbits més enllà del Sènia,

aromaran en entre brises noves;

glòria i somni, vida i experiència.

Bon dia.

És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.

Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida

com en la conxinxina.

Saber si van,

si estaran, 

si fan o estan,

treballar a cegues, 

menjar cebes,

i examinar

sense estudiar.

Un camí, una ruta

i el soroll que eructa, 

apressats i junts

com els difunts,

sense pena, ni glòria,

ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió

en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,

cents, cents, cents, 

i per això;

en sobren quatre-cents. 

Des de la reforma

a la desforma,

i sempre violentant,

a l'estudiant,

des-educant

encarint i malbaratant,

i posant una coma,

que borra i és de goma

i que mata tal com sona,

a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,

què més, sí són mestres, 

per sabedors,

coneixedors i educadors, 

arbitraris,

i certament partidaris, 

d'un nou canvi

per al recanvi,

i un conseller,

però mestre i del carrer.

Bon dia

Espenta la llum del dia,

un nou viure després d'estar mort en la nit.

Espenta el desig, en tota vida, 

un feliç somriure, ben florit. 

I dissabte. Bon dia.

No pot..!

No es pot dir bona nit si és de dia,

Ni bon dia si ve la nit.

No pot, ni pot.

No pot ajuntar-se el mar amb el cel, 

ni poden les aigües separar-se de les ones,

ni pot deixar l'aire ser vent, 

ni el sol abandonar la llum, 

i no pot, el foc cremar al gel. 

No poden deixar les sendes ser camins, 

ni pot el pensar fugir d'un cervell, 

no pot la realitat abastar en imaginació, 

ni una llàgrima guanyar-li al somriure. 

No podrà la guerra vèncer a la Pau, 

ni pot l'odi soterrar al desig per l'estima de l'amor. 

Però no, no pot el món lliurar-se dels hipòcrites, 

ni dels zels, les envejes, ni el perdó. 

No pot, no deu, 

ni que la humanitat obvie el ser i aprendre, 

valors per un nadó, que ve del ventre.