Quan jo era jove.

"Estàs tocat de l'ala i pels déus",

en deien pares i fills de jueus. 

Jo em semblava més bé a ells,

però pareixia ser cosa de vells,

ser seriós, i amb cara de gos,

ranciat i bon xiquet, 

amb l'onada del monyo ben fet
la ralla marcada, i "l'arriba españa";
com si en pegaren en una canya 

al assemblar-me ben paregut,

mes que siguera un tio morrut.

Volien fer-me doctor,

i si continue, quasi isc retor.

Doncs sí, valgueren cametes

per eixir de puntetes,
doncs no creia res de res
quan en casa ho pensava després, 

ells, volien vendre'm el cel,

però m'agradava més, ser rebel.

Així que, arribat el moment,

trenqui el camí i vaig eixir corrent,

passant-me a bàndol contrari,

doncs no era tan ordinari.

Erem prou coneguts

i en certa manera temuts,

The Warriors era el nom

i  per als pijos un malson.

Lluitàvem a la carrera

i també a la cartera,
màquina ben trucada

i velocitat descontrolada,
i apart de les habilitats,
el anar ben mudats

i en models ben marcats. 

Al billar, pillar i ballar,

i sempre al mofar

el jugar-nos no pagar.

Als dards de la diana

i beure cervessa a la gana,

i mai, qui ho anava a pensar, 

el buscar dona que lligar.

Vaja un temps,

de records i moments.

Ai...xicalla, xicalla,

és una bella historieta,

per eixir a la falleta. 

pdta   ...... Vaig a deixar-ho estar, 

que hui, no tot ho vaig a contar..

Sònia "la de l'Estel·la"

Cau el cel; 

sobre les meues esquenes,

sent fidel de les xiques i nenes.

Flota la terra;

sobre les belles divinitats,

eres tu, i les teues felicitats.

....recorda sempre ser tu; en ....:

ser.. S uau en encant,

i un.. O bús amb semblant,

que.. N imfa regnant,

sempre.. I ntima constel·lant, 

i com no... A ritme brillant.

Molts anys.

Ardent.

Emanen gemecs 

d'intensos moments, 

davall les ombres, 

davall la nit,

explosió i formes romes 

i una ment d'embogit,

duent-nos calma,

portant sentit.

Sons i plecs, 

balls i sospirs,

marxa de guerrers 

que surten de la batalla,

herois de xicalla

visitants i hostalers.

Doma la fúria, 

en silenci, en privat,

clau del goig vibrant,

que posseint la cúria,

és foc, és radiant,

és somni tacte en pell,

molt brau, i amor novell. 

Brolla la calma, 

i descansa el ser

al volcà del plaer,

i en el geli't estat,

d'un foc; desitjat.

Tinc un tic..

Sóc un pobre melancòlic

gent de peu, veí, i folklòric, 

diuen que amb geni i colèric 

remugant per vell i per no ric, 

que negant l'acte naix el crític 

cosa que mana tot seguit . 

Però estan, estàs, i estic, 

cansat i avergonyit, 

tu mamó, i fals democràtic. 

Sols en queda, anar-me'n al llit, 

doncs ja estic cansat i farcit, 

de les notícies del polític, 

i de tanta merda tot reblit 

estiga on estiga el partit. 

Menys mal, tic, tac, tic, 

el meu ull no té cap dit, 

trobant-me tranquil i esplèndid, 

sense trage, ni corbata, ni fals esperit. 

NANIT...

Un món incoherent

Observa el vent, i parla la llum,

per incoherent el món,

que tot ho confon. 

Somiem fets en vida,

i s'obvien aires d'ignorància

en terror per la repressió,

brisa en senda de tolerància

amb crua i engreixada acció.

Cecs tenim per un nom

al passeig en la foscor,

a les arrels de tothom,

i per avinguda, una por.

Navili d'un rastre, fum,

galons, desig i alegria,

per l'estel i la no parida, 

ni admesa la conquerida 

en model de viva costum.

Forma pena, estupor,

i en el viatge, la sang, va i mor.

Un món incoherent, 

parla la llum, i observa el vent.

Arrere es queda

Sempre estarà ahi

i sempre es repeteix,

però arrere o cap ací,

sempre es construeix

i s'obvia si requereix.

Queda arrere, la nit esmentada,

desitjant l'última campanada.

Queda arrere l'anomenat dotze,

nou brindis alçant el colze. 

Queda arrere, festa de taula,

vida amb fragància i faula.

Queda arrere, alegria o felicitat,

companya nova per bondat.

Queda arrere per nul·la autoritat,

burda, trista, malsana precarietat.

Queda arrere treball i vinculació,

temps que aferma la devoció.

Queda arrere la bala en acció,

amb sintaxis de crua versió.

Queda arrere, la roina del conegut,

el que mai he pres ni concebut.

Queda arrere, una pedra, un camí,

desitjant estona, i relat sense fi. 

Queda i queda, sempre arrere,

i de nou queda, erre que erre.