M'he acostumat
a ser diferent,
a estar deprimit
alegre i farcit,
a plorar l'encant
i a ser, cohibit.
A ser diferent,
a agafar el millor
en tocar el pitjor,
i a ser, conseqüent.
M'he acostumat,
és el que sent,
símbols del crit
que naix ací establit,
i que va germinant
dintre el meu pit.
M'he acostumat
a dir a la gent,
a ser agraït,
a ser patriòtic,
i el anar pregonant
el que caurà en l'oblit.
A ser diferent
m'he acostumat,
amb les coses del contat
i a ser, sentiment.
M'he acostumat
malauradament,
a fer sempre el dit
que pot ser divertit,
però fer-ho versant
per a ser gaudit.
M'he acostumat
a ser diferent.
Però soc jo, bona gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada