Les relacions no es poden forçar, 

el filin sols té que brollar.

I no mai s'ha d'oblidar qué;

"la raó per la que un gos té tants amics,

és perqué meneja la cua i no la llengua"

Cridaven

Cridaven al cel

entre incomprensions,

raonant sempre d'aquell

per les posicions.

Cridaven al cel,

i ho feien per nos,

però ni untant-ho amb mel

s'escapa també vos.

Cridaven al cel

junt a bones raons,

perjudicant a la fel

amb contradiccions.

Cridaven per recel

i amb definicions;

cridaven d'aquell

amb malediccions.

 Cridaven, i cridaven al cel,

i ho feien per nos,

però ni untant-ho amb mel

s'escapa també vos.

S'acosten les vacances

Comença la setmana

amb noves metes,

alegria a la gana

i les coses ben fetes.

Comença la setmana

amb un sense fi d'actes,

s'acabarà la llavor quotidiana

i ja espere les vacances.  

L'alba

Arriba l'alba

pausada i serena,

aclareix un nou dia

per al ser humà.

Arribada l'alba,

al món ensenya,

els intents de cobdícia  

i desigos en mà.

Arriba l'alba

i res la frena,

sense poesia,

es mor i se'n va.

......

Ja ha passat, 

canta i riu

junt al meu caliu.

Un moment de música

Ara escolte música, 

tranquil·la i relaxant,

l'aportada per la vida

i gaudida pel seu encant.

Sonora és ella,

suau i melòdica,

estona conquerida

i en el temps passant.

Escolte la música

calmada i refrescant,

tan siga una mica

en el temps del meu voltant.

Dia de platja

A la platja mentre tant

i en calorosos dia

planeja el suau llevant,

que en Cullera i Gandia

és molt refrescant,

però totes demostrant

que qualsevol triaria,

llarga estona descansant

i escoltar la melodia

de les aigües al voltant.

Imagine imaginant

quant que m'agradaria;

per l'arena caminant

i a les xiques mirant.

Sí, si que m'agradaria,

i imagine imaginant

el gaudir del seu encant.

Són elles

Cauen als teus peus i per la vida

un sense fi de noves sensacions,

amb la satisfacció conquerida

de les que brollen en relacions.

Cauen als teus peus
rubor i frescor,
però fes el que deus
amb les coses de l'amor.

I entropessem

Present cru que fa tremolar

els pilars del subconscient,

que aferrats en el fomentar

erren en el moment

amb l'esperit de laborar.

Present cru, injust,

i un sentit de mal regust.

Una ferida més que atendre,

que sanar, que reprendre,

un moment i un nou estar,

i un vol que nou s'ha d'alçar. 

Comence el dia amb il·lusions

i amb molt bones intencions,

i després veig al camí

com es perd el meu botí.

Carla Andrés

Que continues tan llesta,

tan atenta, tan atesa,

que continues tan ferma,

sense deixar de ser Carla.  

I clar; este té desitja a la gana,

ser el millor gra d'or de la magrana,

a la que li és oferida

tresors per ser millor sultana

amb les riqueses que amalgama.

Desitje que sigues la calma

i mar blau en la cresta de l'ona,

i que continues estant com sempre....... tan bona..!!

En este precís moment....

Pensa i riu

després prediu,

pensa i contradiu

seràs més actiu.

-------------

Riu-te del moment

riu-te conseqüent.

Treballa en el foment

del company content.

-------------- 

Queda res,

s'acosta l'hora,

ens girem del revés,

i a treballar el que degues.

Queda res

per la fulla i el seu pes,

actuem com el que més

per eixe or que segur és.

Queda res,

queda, i gràcies... 

-------------

Me mire les mans

i no pense amb el cap,

sé la força que tinc

i no sé si la continc.

.... Ara després vinc

i contiue escrivint......

A la Empar Ucher

Cunyada, cunyada.

Mmm... quina monada! 

Pels camins, sendes i jardins

me inunda un fresc amaneixer,

és el contat dels més gegantins

que m'assabenten al creixer;

i que puc tindre, arrels de paladins.

Va ser l'aniversari,

el teu i del salvador.

I ací jo com a fidel portador,

davant totes estes qüestions;

rimes, pètals, i petons.

Per això, en el futur faré saber,

alguna cosa de tu, i del teu ser,

benvolguda Na Ucher.

Ara.. que tingues la més sincera felicitació,

més que no tinga, la teua invitació.

Crisi, polítics i la resta

Econòmicament parlant,

són ells, que la fan delirant,

que nostres vides van jugant

i ofegant-nos mentre tant.

***

El món és un embolic

que fa sentir-me tip,

i amb tot el patit

em surt ser colèric.

***

Parlant monetàriament,

exprimeixen a la gent.

Pensant llastimosament,

és el present.

***

Juguen amb els valors

per tindre honors,

i es proclamen tenors

per a viure com a senyors.

***

Lleis injustes

i blanques poltrones,

homens il·lustres 

que no persones.

***

Un govern per ací

i altre més allí,

carrega, martiri, 

i un tri-centenari.

*** 

Una realitat

que naix ja infectat,

crisi, política i estat,

la gran maldat.

***

On està allò que varem ser?

on està l'espurna del voler?.

***

Perqué ho deixem fer,

i per qué? si varem naixer!

***  

Sempre cridant,

constant i contant.

Sempre cridant

i ho estem mirant.

***

Ho veig tot diferent

a la resta de la gent,

afortunat i ocurrent,

i per altres repelenc.

***

Bala de diana,

en temps, de gala.

La bala "froidiana",

la que no sempre guanya.

***
I ara deixe este fer,
tan simple que és el ser,
doncs tinc altre menester
"que es obligado de atender".

Aniversari Mila

Des de la ribera cap a la serra

ressona un dolç tilin, tilin;

és la flama que mai erra

i que en la sang s'aferra.

Sona un tilin tilin,

per cosina i Milagrin.

Moltes felicitats..!!!

Testa i son

Estic començant a preocupar-me. 

Pastilleta al cos i a veure que passa, o millor dit, a veure si somie.

Seria genial.!

Testa sobre testa

mal que pesta,

la son m'arresta

i estic de gresca.

També el sol resta 

ressolant en finestra,

testa sobre testa;

i estic de protesta

per una indigesta.

Testa per una gesta,

i després, una festa;

testa per la testa

i de sesta en sesta.

Estic al punt de mira. Sols per dir el que pensen i callen;
 i que ho silencien perqué ho pensen. 

Sóc i estic al punt de mira, bala de la roïna mentida.

Rebel sense causa. Amb il·lusions d'una causa d'irrealitat perduda.  

Drets

Queda buida 

xerra en fora,

l'entorn de truita

i moments d'hora.

Queda i sona,

sent i plora,

muscle i cerca

companys de cera.

Queda i sona,

rèquiem i morta,

coses que s'enyora

en vida perduda,

i el bé, que no perdura.

Queda el crida,

busca i xilla,

poder i paraula 

en cosa certa,

la lluita és morta. 

Queda res ja,

i no va, ni està,  

atabuixada

la cendra xafada.  

  

15M

Llamas al arte y nace el gozo,
imposible sellar el pozo,
esa boca que nunca harán callar,
esa voz que no se podrá matar,
ese, el pueblo;
el que tiene que unirse y hablar,
mientras exprimen sin pensar.

Malditos sean los señoritos
mancilladores de escasos bienes,
que más parecen caballeros medievales
bebiendo nuestros vinos
y comiendo nuestros panes.

Maldita sean las leyes injustas,
los hombres incestos,
las lecturas turbias
y la indecencia en abusos.

Maldita sea la arrogancia
de la gente en alta estancia,
que dispersa con elocuencia
mientras vive en la abundancia.  
Maldita sean las varas de medir,
de rasar, las formas del mentir.

Que muy grandes sean nuestras calles,
con sus avenidas y portales,
por la que gentes salgan a raudales
pidiendo decencia, para los mortales.

Maldita sean...
Esas malas cosas, las que siempre nos rodean.

Símbols del crit

M'he acostumat 

a ser diferent,

a estar deprimit

alegre i farcit, 

a plorar l'encant

i a ser, cohibit.  

A ser diferent,

a agafar el millor

en tocar el pitjor,

i a ser, conseqüent. 

M'he acostumat,

és el que sent,

símbols del crit

que naix ací establit,

i que va germinant

dintre el meu pit.

M'he acostumat

a dir a la gent,

a ser agraït,

a ser patriòtic,

i el anar pregonant

el que caurà en l'oblit. 

A ser diferent

m'he acostumat,

amb les coses del contat

i a ser, sentiment.

M'he acostumat

malauradament,

a fer sempre el dit

que pot ser divertit,

però fer-ho versant

per a ser gaudit.

M'he acostumat

a ser diferent.

Però soc jo, bona gent.

Odiosa fortuna

La vida cert ofereix 

una prova continua,

tant és així,

que per banal és nua

en tot allò que es mereix.

Però el somni si resideix 

quan al camí més es creix,

i mentre, s'apaga l'espurna,  

perqué toca, i sols en tenim una. 

Aclamada odiosa fortuna

que a tothom perverteix,

dintre el cap i fins la cua
és la cosa que ara veig.

Aprén i pateix,

pena en rol que s'atenua.

Aprén i comparteix,

que en la lluita, no es sua.

Noèlia Montalva

A la filla d'Alzira i del millor fuster... una reverència de este ser. 

Em fa senti-me major

recordar la teua naixença,

però és més grat i valedor

recordar ta guapa semblança

quan cabia dins d'un mocador.

Moltes felicitats i molts anys junt als que tu més desitges i més estimes..