A les meues ATS

Són les xiques;

 impars en dies, i meues. 

Dolces, fines i guapes 

i ben bé acolorides,

que ens impregnen de fragància

sols amb la seua presència. 

Fines, guapes i dolces,

que amb cura són estimades,

ampliant-se la correspondència

per la seu paciència.

Guapes, dolces i fines,

i tu ni t'ho imagines.

I amés, fan de tot allò un bon dia,

per que retorne l'alegria.  

Diferents cadascuna, elles,

i sí, molt belles,

treball d'una farmàcia,

que té, nul·la malàcia.  

Totes elles,

fines i belles.

I per lluitar amb decència,

de mi; una patida reverència.