dimecres, 23 de març del 2011

Sentir-se Déu

Sentir-se Déu
pot ser una roina,
doncs preten i veu
que tots ho maquilleu
com en nota anònima.

Força en vista,
en ment, en valorar,
en veure eixa pista
que al consensuar xisca,
aprenents del esborrar.

El camí i la senda,
de la llum i la claredat,
el que fa i presta
i amaga la veritat
sentint-se en la cresta.

El cor recorda
i la pell s'eriça,
estirant de la corda
més que ferisca,
enllumenat que se torba.

La calma, el treball,
la constància,
l'arribada del ball
de paraules en gràcia
encaramant-se al tall.

Signes escrits
de signes irreals,
notes de tips
per gents primordials 
en valors no verídics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada