Sóc un poc, poc,
i no passe per porc,
sóc un nap i pebrot,
i m'arrearen un calbot
per ser; tan gran xicot.
Escric sense trellat,
i sense pensar en l'estrellat,
el que sempre he valorat,
és; quan m'han felicitat.
Lletres; això és el que són,
més que tinguen un mal son.
Les veles són primordials
i més si cap, per als pardals.
Por, dubte, intriga,
amb pilili o figa.
Intriga, dubte, por,
pensant amb estupor.
Arribarà com sempre
el moment en que me entre,
i començaré el camí
d'un vers sense fi.
Sóc un poc, poc,
i no sé si cabot,
sóc el de la visió
que sempre entra en discussió.
Serà esta la ferramenta
que la claredat fomenta?
No sé, no sé,
sóc, "l'acabose".
Acabaré un poc malalt
per mirar tan cap a dalt.
I tot sense dubtar,
que de tan de versar;
la malaltia m'agafarà
pujant-me a la parra.
Són les coses del directe,
les que sempre ixen; del recte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada