dilluns, 1 d’agost del 2011

Odiosa fortuna



La vida cert ofereix 
una prova continua,
tant és així,
que per banal és nua
en tot allò que es mereix.

Però el somni si resideix 
quan al camí més es creix,
i mentre, s'apaga l'espurna,  
perqué toca, i sols en tenim una. 

Aclamada odiosa fortuna
que a tothom perverteix,
dintre el cap i fins la cua
és la cosa que ara veig.

Aprén i pateix,
pena en rol que s'atenua.
Aprén i comparteix,
que en la lluita, no es sua.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada