dimarts, 6 d’octubre del 2020

"El bes d'un cor errant entre boires"


I vaig viure moments on era líder

quan notava ser indestructible.


I va bastar el frec d'una ploma d'àngel

fonent els fonaments armats

en una explosió de contradiccions.


I les hores van trencar les cadenes

on la llum plorava foscors

contra un mur de crits en silenci.


I el temps va jugar a cobrir les ferides,

però, mai van curar les humitats

que sagnaven baix les costres.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada