El meu mirall

A vegades estic mirant a l'horitzó
i continue pensant atònit en la sort del meu passat,
en tot allò, i en tota ella.
A vegades,
a vegades creix en la meua,
en la seua sorda muntanya
com aquell cec que no veu les tonalitats dels seus verds,
que no sent el cim en el seu present.
A vegades lluite contra el vent
deixant-me portar per la seua força,
pel seu fregament,
per la seua presència.
A vegades em sent insignificant per la seua grandesa
i adorne per a mi tota la gratitud de la seua immensitat.
A vegades em sent perdut,
i rescatat,
i sóc.
Però només a vegades no patisc per la meua fortuna
i millore el camí en cada pas
per ella
i per tota la seua naturalesa.
La vida.