#MareTerra

I s'allarga el fum

en aquest nou dia,

com un devastador

contacontes de dies,

els que galopen al foc 

de la ceguesa

pel camí d'arrasar,

per la fatalista acció,

per la nul·la direcció.

Ja s'acosten

desprenent els vents

eixe aliment pudent

d'un incansable viatge,

d'arribada aterrida, 

d'amor, per l'or del viure.

Un amor de cendra

perdent la decència

en aquells de fer la senda,

per una riquesa errada,

per una engreixada,

per la descendència.

Pateix sempre 

la mateixa;

la Mare Terra.

Nom de dama,

que solitària lluita

per un so d'alé.

Ja s'allarga el fum

en el tic tac del temps,

assassinant un pulmó,

i plorarà l'ull, 

i el cel,

i el cor.

Morirà la derrota,

naixerà la desgràcia,

i ens vendran sense dir;

que n'he som massa.

Cada segon 

mor una vida animal,

una planta. L'arbre.

Un arbust. El bosc.

Cada segon mor 

una part del ser humà,

de la nostra existència.

Aturem-los!!!

No sé qui són ells

o si som nosaltres.

Però ja s'acosta,

i s'allarga el fum.

Aturem-nos!!!

Què quan ja no hi quede res,

al pas de l'ombra,

no hi haurà a qui, i,

sense raça humana;

trencarà el futur

tota clase d'història,

transportista en defunció 

traïdor convicte del planeta.

La Mare Terra no és nostra,

nosaltres som de la Mare Terra.