Mi tormenta

Su obra ha sido elegida en el IX Concurso de poesía  “Versos en el aire" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre.
(1 punto 1)

 A veces
la pasión
por lo inalcanzable
rompe las manos
del rumbo
en cada locura
de amanecer.

(2 Punto 2)

A veces,
la pasión por lo inalcanzable
rompe las manos del rumbo
en cada locura de amanecer.

(3 Punto 3)

A veces la pasión por lo inalcanzable rompe las manos del rumbo en cada locura de amanecer.

#MareTerra

I s'allarga el fum

en aquest nou dia,

com un devastador

contacontes de dies,

els que galopen al foc 

de la ceguesa

pel camí d'arrasar,

per la fatalista acció,

per la nul·la direcció.

Ja s'acosten

desprenent els vents

eixe aliment pudent

d'un incansable viatge,

d'arribada aterrida, 

d'amor, per l'or del viure.

Un amor de cendra

perdent la decència

en aquells de fer la senda,

per una riquesa errada,

per una engreixada,

per la descendència.

Pateix sempre 

la mateixa;

la Mare Terra.

Nom de dama,

que solitària lluita

per un so d'alé.

Ja s'allarga el fum

en el tic tac del temps,

assassinant un pulmó,

i plorarà l'ull, 

i el cel,

i el cor.

Morirà la derrota,

naixerà la desgràcia,

i ens vendran sense dir;

que n'he som massa.

Cada segon 

mor una vida animal,

una planta. L'arbre.

Un arbust. El bosc.

Cada segon mor 

una part del ser humà,

de la nostra existència.

Aturem-los!!!

No sé qui són ells

o si som nosaltres.

Però ja s'acosta,

i s'allarga el fum.

Aturem-nos!!!

Què quan ja no hi quede res,

al pas de l'ombra,

no hi haurà a qui, i,

sense raça humana;

trencarà el futur

tota clase d'història,

transportista en defunció 

traïdor convicte del planeta.

La Mare Terra no és nostra,

nosaltres som de la Mare Terra.

"Aireas aromas que pierden mi rumbo"

Su obra ha sido elegida en el II Concurso de microrrelatos  “Microatrdeceres" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre

Tempano, tú qué bates broches de mis llágrimas;

tableame firme al anclaje de su luz.

En rosa, en azul, en haz verde. En tardes tuyas.

Ya rasga. Ya quema el gris del tiempo. Atardece.

Qué si te pierdo; velo no tiene mi noche.

@.com

Com el blanc color del negre,
com el morir dels dies en nit,
com l'escala pálida de colors,
com els camins amb brases,
com el mullar de la flama,
com el cremar de les llàgrimes,
com el gel dels dolços rius,
com els rams sense roses,
com el plaer del riure enfurit,
com les Llunes d'un Sol,
com els Sols per una Lluna,
com un núvol fet vapor,
com els contes de les fades,
com les fades dels meus contes,
com les aus sense cant diurn,
com el vent que brolla esclau,
com el presoner que viu en mi.

Al filo de ti II

Hoy voy a segregar entrecortados suspiros
en tus ruborosos colchones de letras,
corriendo gasos velos con sus frases almohadas,
sus sábanas sílábicas y el aroma de un viaje
entre los frágiles muros nacidos de tu poema.

Sí, hoy voy a devorar la estrofa de tu alcoba
bebiendo la canela de tus lívidos manjares líricos,
y al grito de tus susurros con ojos de ala cisne;
ser la palabra en el regalo de  tus teclas
y los placeres de tu mundo entre sueños de alquiler.

(Retocado para concurso fin fecha 03/03/2020)

"Al filo de ti"

Hoy voy a segregar
entrecortados suspiros
en tus colchones de letras,
corriendo gasos velos
con sus frases almohadas,
sus sábanas sílábicas
y el aroma de un viaje
entre los muros frágiles
nacidos de tu poema.

Sí, hoy voy a devorar
la estrofa de tu alcoba
al grito de tus susurros
con ojos de ala cisne,
y los placeres de tu mundo
entre sueños de alquiler.