Mire, flote, camine i visc.
Mire entre la foscor
del silènci,
on torba la ceguesa
i naix el pecat.
Per blanca, pura i certa
la causa de la realitat.
Flote entre les brises
del sentit,
on és clara la mirada
i mana un ego.
Per bruta i nul·la
la sensació d'un cego.
Camine entre els rierols
del cervell,
on és ferma la persona
i no mai es traïx.
Al bot d'un pas de món
el que diu qui patix.
Visc entre mig de gent
diana en ment clara,
sent servil en fets i envits
i en veritats a crits.
Pels que me contamine,
la mire, l'observe, i encamine
tots els meus delits.
Així és la vida.
Mire entre la foscor
del silènci,
on torba la ceguesa
i naix el pecat.
Per blanca, pura i certa
la causa de la realitat.
Flote entre les brises
del sentit,
on és clara la mirada
i mana un ego.
Per bruta i nul·la
la sensació d'un cego.
Camine entre els rierols
del cervell,
on és ferma la persona
i no mai es traïx.
Al bot d'un pas de món
el que diu qui patix.
Visc entre mig de gent
diana en ment clara,
sent servil en fets i envits
i en veritats a crits.
Pels que me contamine,
la mire, l'observe, i encamine
tots els meus delits.
Així és la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada