Monents del jo

Y se fugó.
Se fugó la magia
tras los barrotes del deseo
Se fugó en la lucha
por la ausencia de vocablos.
Y quedó preso y sólo,
Sólo tras ellos,
los barrotes de la magia.
Hoy yace el cuerpo
sobre la desnuda alma
Con un herido corazón
que no deja la mente
Y una frágil mente
que no deja la razón
Y una razón;
Presa en la lucha contra si misma.

************
A la llum de l'amaneixer
Els arrissats cabells del vent
Faran xiulets al compàs
Dels teus malucs.
Mentre, dorm la nit
A les esquenes del somni.

************

En l'època del diluvi
No té joc el rancor
Doncs sembla que el diví
No s'oblida de la calor
Ni combina l'aigua amb vi.

************

No hi havia al paradís
Una flor més rebonica,
Pentinant-se com un encís
I perfumant-se de romàntica.

************

Bateguen en la nit les lluernes a l'horitzó del meu cor, com el reflectar de les teues pupil·les al parpalleig.

************

La carència de llavor fa tindre sabates foradades i s'adjudica en el creure per un arrel inexistent.

************

Quan el vent no solque el cim, quan el cim no abaste la llum del cel i per quan el cel se'n baixe a la ennegrida terra formant-se en tot un i la nostra natura jugue a l'amagatall entre els fàstics somnis de la incomprensió, només aleshores i malgrat; l'humà se'n assabentarà dels despropòsits de les seues roïnes accions. I vorà la mort.

***********

Demà deixarem que el món lluite entre ell, i nosaltres, riurem el viure amb la música i cantarem el riure amb la vida.

************

I per qué no?
Es mereixerà el vent un aire sa?
Es mereixerà el foc una flama pura?
Es mereixerà la llum un raig de Sol?
Es mereixerà el torrent l'aigua clara?
Es mereixerà el llibre un manuscrit?
Es mereixerà la veu un silenci?
Es mereixerà un fet la bona intenció?
Es mereixerà la llei un dictamen just?

No hi ha dubte, no sempre es mereixen el merèixer quan els que dicten el merèixer formen part dels que no mereixen.

************

Se sostiene el frágil puente
En los extremos de la vida
Con las guías de un camino aventurado,
Que abducido por la incomprensión loada,
Es aturdido por el nuevo mundo
Sobre el intransferible rumbo
Que albergan los deseos,
I que por prohibidos y llenos de ardor,
Se hospedan en un contínuo goteo
Por el nacimiento tormentoso
De sus nuevos sueños de amor.

************

M'agradaria.
M'agradaria tant tindre el tacte de ser un tot poderós
I no contemplar el descerebrar d'un riu de tinta roja,
i poder canviar el sentir de tot eixe sentit,
i no escoltar el so tenebrós i musical d'un silènci, el de la por,
o el rebrillar d'eixa llum cegadora de bona esperança,
la mateixa que no ens deixa mostrar l'horitzó del bé per davall de la foscor i de la maldat.
M'agradaria tant caminar junt amb el poder de no ser indiferent davant la indiferència de la crueltat.
M'agradaria, clar que sí,
esborrar el passat i tota aquella empremta de injustícia que no beneficia al cor.

Bon dia a la Pau del món, a la vergonya, a la humanitat, als antimilitaristes i a totes les Pilars.

************

Sueños de amor

Se sostiene el frágil puente
En los extremos de la vida
Por las guías de un camino aventurado,
Que abducido por la incomprensión loada,
Es aturdido por el nuevo mundo
Sobre el intransferible rumbo
Que albergan los deseos,
I que por prohibidos y llenos de ardor,
Se hospedan en un contínuo goteo
Por el nacimiento tormentoso
De sus nuevos sueños de amor.

Un altre Nou

Altre dia que descobreix
La llum del romanticisme,
Altra matinada que floreix
En un somni i nova fe,
Altre voler en ser un mateix
I voler més, com tu,
Ho necessite i ho estime.

S'és presoner en el creure
I l'esclau del rumb junt al temps,
Amb sanguínies forces i corrents.
És la marca d'estar protegits,
És la senyal que condemna
Tot allò que vola no i es queda.

De nou, un Nou, el món i el robatori,
Un ser profund intern i lliure,
Sent pedra, volcà, sent crit de silenci
I gravitant-nos dins del perdut camí.
Trobada adherida, formosa,
La que troba al trovar,
La que marxa en el viure,
La que fa un sentir que no calla,
I la que desemboca en un voler
En mostrar el teu, pel meu ser.

Altre dia floreix
I somie despert un Nou plor,
Un sentir, un dol en plaer,
Una mirada, una bella flor,
Una lletra sense pilars
Amb aurores boreals,
Una bonica mirada per eixa lluna
Que naufraga sent espurna.
...altre dia,
En imaginaria resposta,
...altre dia,
Fent el fugir d'esta closca
I travesses en aposta.
Sóc ací, AMOr de terra,
Sentiment que no erra.

Ese yo

Siempre ando en el aprendizaje de escuchar las letras del corazón, hermanando palabras sordas y describiendo las luces de la oscuridad y sus estrellas en el día.
No me dejo convencer con la balanza de otras razones, sin presentarme bajo su mismo peso, ni me suelo dormir en el descanso de mis sueños sin una respuesta a mis preguntas.
Siempre ando entre animales, más o menos racionales, siendo ese bicho raro deseado y ataviado con la legalidad de ser el más fiel de mis amigos.
Siempre ando, y castigado, por entre mentes vacías con faltas de rigor y de vulgaridad, y emergiendo desde las profundidades más ajenas.
Por eso, siempre soy ese. Ese yo.

Buscant l'equilibri

Cau la nit entre símils
Com àmfores fòssils
Amb la carrega per raó.

Maquinen partides de nació
Reduint valors de glòria
En l'oceà dels desperfectes.

En la fragilitat de la llei
Rebategen la coherència
Al rumb dels despropòsits per nascuts.

Després de la mort de la llum
Brolla la incomprensió asmàtica
Per als fills dels pares òrfes.