La meua València

Me preguntaren per la meua terra. Com és la teua terra? I jo vaig pensar sent concient trist i feliç:

València és una terra
Bella, fina i conquerida,
La València és un jardí,
Una flor, un tresor en abundància.
La València de la música,
De la festa, de la llengua,
La que no aprèn per històrica
En banderes i penons.
Eixa és la València,
La que plora hui en dia
Per ser ignorada i polititzada,
Per ser venuda, espoliada,
Per ser agermanadora,
Servicial i acollidora.
La València rica, sumisa,
La València infectada.
Amb la seua mar i la muntanya,
Les seues planes i les valls,
La València oblidada
Per falta d'orgull pròpi,
En ser Regne, País i pàtria.
O la València de la barbaritat
Que hui l'anomenen Comunitat.
La València de l'arrel
Del seu llaurador,
Del pescater,
Del ramader,
D'aquelles les mares i iaies,
patidores i paridores,
De les dones treballadores.
La València de les guerres
Amb la sang i les lletres,
La infinitament zelosa
En l'enveja del veí,
La tristament gloriosa
I famosa en el que proposa
Com el vers i en la prosa.
La València dels iaios,
La dels nostres avantpassats.
El bressol de la cultura
De l'amor i la cordialitat,
La València que s'acomiadat;
Allà on més pateix,
Allà on més creix,
Allà, on resisteix.
El poble lluita, sí,
Però ho fan entre ells.
Esta és la nostra terra,
Esta és la meua València
La de la raça del seminfot.
Vergonya cavallers, vergonya.

Molt bon dia valencians.