Veus i creus.

Les joies del tresor
Guien el silènci,
Escortant mires
Camí de la mort
En fam de vida.

Les joies del tresor
Tu les veus amb veus
I les creus amb creus,
Tu i l'amor sagrat
Flama d'un sentit
Morint en vida.

Tu, jo i l'absència

Terra Natura

Sempre hi haurà un dia que manarà del dia, i hui li toca a la mare, a la mare nostra, la mare natura.

Per Natura;
Terra ferma,
Insòlita,
Indòmita.
Clau de mare
En el claustre
Del seu rastre.

Terra ferma
Incògnita,
Sense merma,
Biòtica
I crítica.
Terra fraterna,
Idíl·lica,
Pura i rica.

La natura
Que ens aferra,
En un lloguer
Sent passatger,
On no s'erra,
Clau de Terra.

Per Natura;
Dolça gerra
Pintada d'or
Multicolor.

Caitlin de Ville

Me encantan tus formas
Tu aire, tu vaivén.
Me encantan tus curvas
Tus cabellos y piernas,
Tu fuerza y hasta tu Réquiem.
Me encanta
Tu ritmo y tus cuerdas
Y el ser esclavo de Reinas.
Sí, subeme lo que quieras,
El temblor; el que tú me das.

https://youtu.be/WQlghAHMHbY

L'arc de Sant Martí

Plora el cel,
mentre,
es riuen els capritxosos
colors de la vida
amb el seu arc.

Plora en gratitud
sent mirall en l'espai,
mentre,
s'engrunsa amb saviesa
en l'escala dels valors.

Plora el cel,
y la vida continua.

                            Fotoorovig

Mi luna.

Canto a la luna
Por debajo de su oído,
Ignorante en el deber
Desde que fui niño.

Hoy, ya susurro en el canto
Por encima de mi oído,
En ser gracia por nacido
Bajo el giro de su ciclo.

Canto a la luna,
Y a su luz,
Y a las sombras en contraluz,
Por nacer en mi suerte
Dama y vida; su consorte.

Le canto a la luna
Bajo su izado horizonte.

Siempre tú

Les naturalitats del formiguer renaixen.
Cada matí.
Amb el seu bany
de llum i masses
buscant l'ocàs i,
baix la mirada ferma;
una tranquilitat matinera
que es diluïx amb la llum.

///////////

Acudes a mi encuentro
en cada amanecer
y me golpeas con tus mensajes.
Los que emanan de tus versos.
Mientras;
intento mostrar mí fortaleza
renaciendo en la serenidad,
y en el morir cada día
por tu pregunta.

¿hola que tal?
y pensar,
bien, ya me ves.
Por aquí ando
en el camino de la luz.
El Ser de su vida.

Siempre tú.
Alumbras mí sentir
y quemas mis días.

BON DIA

Ahir, hui i demà.

Xe, quin matí
més bo el de hui(per ahir).

Amb desdejuny
i tertúlia.
Sol, brisa i flors,
amb lletra i cors
i els seus records.

Tarongina
flor de terra,
desig poc lluny
per un nou dia.
Alba amb vida
esperit d'or,
ja te crida
I et fa partir,
ja te crida
I et fa volar. EVA.

Xe, quin matí
més bo el de hui(per ahir).

Aclaridor,
seré de llum,
batecs de vers,
estel de tu.
Flocs color roig
de llum sàvia
amb mirada
de nua fada,
sense ràbia
teclant els cors.
Traslladant joies
repuntant fets. SILVIA.

Xe, quin matí
més bo el de hui(ahir).
Recolzeu al vent
plens d'amistat,
vos marcarà;
per bona gent.

Si rius i convius
seràs feliç,
seràs dels vius.

Llum de dia,
Cada dia.
(ahir, hui i demà)

Culs d'incrèduls.

Estem en eixe temps de passos
on toca enfortir els llaços,
per, i en cadascun dels seus casos.

Mòduls de llums
Passos amb punts.
Flors i conjunts
Creant sons i fums.

Ruta de rumbs
I cecs d'ulls,
Lletres de brulls
Lliures de fulls
Amb els despulls.

Llisos i rulls,
Doncs, per qué bulls?
Tu, l'art aculls
Tocant orgulls
I amb caramulls;
Ben curuculls.

Va en mi.

Vaig acatxar-me darrere de l'ombra de les paraules, només per poder percebre el so melancòlic de tot allò que no podria existir davall l'estima de la meua novell mirada.

Vaig acatxar-me baix el sentir de les pauses sensorials i sensuals de l'ego, buscant eixe moment personal que sempre aclarira la verdadera empremta del ser natural.

I no,
No me trobe en el comú passejar
Ni tampoc en la varietat de la resta,
No me veig en ell,
En l'ignorant mirall del subjecte l'alié.

En mi, només veig el meu jo,
Tot el meu ser, el que sóc.

Sóc la peça forta en la debilitat
I la calmada brisa del fort vent,
Sóc el núvol de la tempesta
I l'amant d'aquell plantat cel brau,
i blau.
No me veig en el anar ferint per ferit.
Ni el anar cavall de l'espurna blanca de l'onada salvatge.
No me veig en la ment contraria de l'altre mirar i el seu coratge.

Sols sé,
Que sóc jo el ser dels fets,
Que sóc en l'humil diferència
Un ferit veterà que dia a dia va buscant-se,
Un ermità fidel.

Bona nit, o bon dia.
Però bona llum.

La crítica d'un poble

Este poble està perdut
I sembla que caput.
Tot ens molesta
A dia de hui,
Vagen a peu o en bici
Ja ho fan tot per desfici.

Que sí, que és per vici,
Quan es sembra flor o gespa
I es fa un canvi d'itinerari
O si es munta una festa
I no sóc l'intermediari....

La fuilla en la tardor
I la panderola en la calor,
La foto d'un concejal
O el llunyà camí rural.
Jo vull anar, vull anar
En el cotxe fins el cagar.
Tot ens molesta
I açò apesta.
Un canvi de direcció
A l'anar cap a casa,
És una reordenació
Que me 'retrasa'.
Agafen signatures
Per mostrar contrarietat
I mira si són caradures
Que primen la falsetat.

I ara qué?
Una pista de què?
Que a la plaça de la constitució
És l'espai de la construcció?
Mira que requete bé,
Ara faran skate.

Quede immòbil

Com en un somni vaig i vinc
Passant per l'invisible en la presència,
Siguent impasible en l'essència.

Maleït sospir que pertorba
Este temps en el caminar
I el tràgic pas de l'entropesar.
Eixa ment traidorenca
Que no deixa solta en alliberar
Tot allò que s'aparenta.

He començat mil converses,
Mil preguntes sense resposta
I mil respostes a cap pregunta.
He fracassat per no ser jo
En esta guerra contra l'ego.

I viatge irrealment en l'aventura
Sobre un núvol de lloger,
En cada dia i amb la seua nit,
I aleshores encara;
Encara parle soles
Mentre la ment m'acaça.
Me persegueix.
Me desobeeix.

Com en un somni vaig i vinc,
Però quede immòbil.