Cau la nit, i la llum

Cau la nit
En el país de la foscor,
La lluna es cobreix amb un mant
Davall l'imaginari infinit
D'un sostre estrelat
Que no fa distincions.

Cau la nit,
Un altra fresca nit,
Temerosa i magestuosa
Sobre les terres del bé
I la gent que ja nasqué.

Cau la nit
Iluminada pels estels,
Eixe mant immens
De llum al firmament
Que ens fa insignificants
Davant l'univers.

Cau la nit
Entre varalles i envejes,
Entre els que tenen llum
I els que la necessiten,
Entre la traïció, el fum
I la confiança en fets per costum.

Cau la nit
Als peus de l'alba i la calma,
Baix el temps de la falsa raó
I la tempesta serena que estima
Aquella natura en qüestió.

Cau la nit, sí,
Però creixerà un nou dia.
El dia que parlarà conscient
Mostrant-li les dites als mots,
Passant de la travessa a la realitat
En contar l'estima d'un sentiment,
I en aquella, l'única veritat.

La batalla que no es va perdre
O la guerra que no es va guanyar.
Sempre, al dia o per la nit
Una claredat inabastable.

Però cert és; que sempre quedarà un poema en el relat.

Embogit

Calme el seré sospir
Al llom del cervell,
Amb els desequilibris
Embogits i armonitzats
Pel galop suau del vent.

Calme l'estima i el temps
Escortant la raó,
Sent fàcil per complicat
No perdre's dins del rumb
De la perfecció.

Calme el seré sospir
El que anhela un respir,
I un cavall mecanitzat.

El món se'n va a la merda

Sense massa temps
Corrents i contratemps,
Amb les notícies
Vista de revista,
Per damunt damunt,
Ací està conjunt.

Un boig per allà
Que mata per matar,
Amb un mínim risc
Per trist del que he vist.
Un màxim impacte
Tracte de mal pacte,
I esta novel·la
Que informa novel·lant.
I el seu parlament
Parlant sense parlar,
Pensant reservar
L'atac a l'atacar.

I l'espionatge,
Que per espiat va espiant.

Un mal president
Gran com un mur fent mur.

Uns espirituals
Que resen al no res.

I el fraudulent
Negoci al negociat,
Fa el justificant
I no jutja al jutjat.

Una batuda
Als gastos dels Blascos.

I una casa reial
Que és real per arrel.

Un món embogit
Per voler fer-se ric.
El covard és brau,
I l'esclau per l'or cau.

Farem més futbol,
O esport de deportats?
Jo puc ser el meu?
Ser el meu deportat?

Millor tanque l'ull,
Més no vull, si no acull.

El món se'n va la merda..

Día Internacional de la Poesía

Tú veías hierro
I él sólo dinero.
Tú sentías frío
I él ausencia de calor.
Tú mirabas el sereno mar
I él una vida en movimiento.
Tú ignorabas tu cielo
I él flotaba con él.
Tú forzabas un querer
I él lo descubría sin deber.
Tú por necesitado, te iluminabas
I él lentamente producía su luz.
Tú falseabas un saber
I él dibujaba un firme entender.
Tú no fijabas la huella al pisar
I él caminava por su futuro validar.
Tú, mientras, se transcurría,
I él, descifrando qué contendría.

Tú i él,
Vosotros,
Esos seres especiales,
Los que en un volcan en erupción
Por el planeta de los sentimientos
Nos hacéis viajar gratis
En el tobogán de las letras,
Ellas,
Esas letras bellas y escondidas
Emergentes en el centro de vuestra razón.

Nosotros somos, sí,
Lo somos,
Hijos fieles del buen mostrar
Y esclavos de vuestro corazón.

Feliz dia.
Dia de la poesia.
..i de tantes altres coses més que...
ben bé cal un bon dia al migdia.

Me n'aniré de volta

¿QUÉ ESTÁS PENSANDO?
.diu.. doncs que..

Me n'aniré de volta
Amb tot el que comporta,
Obres d'art hi ha en mida
I el ressorgir me crida.

Me n'aniré de volta.
Els cartells tinc que llegir.
El poble tindrà que dir
Tot allò que els importa.

Me n'aniré de volta
Per entre sorolls discrets,
cercaviles, músics, coets,
Entre gents fent revolta.

Me n'aniré de volta
Poc després del despertar
I en acabar d'esmorzar,
Que després ningú m'ho conta.

Sí, clar que me n'aniré,
Me n'aniré de volta.
Feliç del bon oratge
Que esta terra ens aporta.

Triste por ti

Cuantas palabras no merecidas
Mudas y doloridas
Habrán tras los visillos de tus ojos.

Cuanto silencio habrá
En la tristeza de tus pupilas,
Las que no nos dejan ver
El cortinaje que cubre
Tu humilde y roto corazón.

Cuanto dolor escondido,
Cuantos recuerdos muertos
Pasados por la pila,
La pila de los sueños,
Los sueños del porqué.

Cual grande será la ausencia
Y el dolor que tendrá tu día,
Sin que te venga a visitar
La luz de tus ojos,
El aroma de ti,
El humilde fruto de tu huella,
El amor de tu vientre.

Cuanto brillo penan tus ojos
Muriendo en cada lágrima,
En cada mirada muda,
En cada cabeza gacha,
En cada ausencia del presente.

Cuanta tristeza en tú silencio
Sin poder leer tus pensamientos.

Triste premio en tu vida.
Injusta vida con tu premio.
Pobre de ti, dulce Isabel.
Pobres de nosotros
Los que no pueden aliviar
Esa pena por ti.

Hoy, oigo llorar tu alma
Y sólo te puedo animar
Que no tengas en el que pensar.

Libros de invierno

(De mi amiga la poetisa Silvia Savall)..me encanta.

LIBROS DE INVIERNO

A veces, llega la noche
antes de lo esperado.
Son las tres de la tarde.
Se despide la buena compañía,
la oportunidad de haber abierto
media ventana a lo intocable,
también, el saltar de cabeza
sin paracaídas y caer de pie
sobre una alfombra roja.
Llega la noche
con la rutina de la soledad,
el miedo dentro de mis miedos,
las respuestas en el interior de las respuestas
y una bomba a punto de estallar
en el clímax de lo que pudo ser
antes de que se bajaran las persianas
de las emociones.
He vivido entre libros de invierno
y manuales con cicatrices,
no obstante, siempre te miré
en aquel parque lleno de hojas secas.

Dia de la Dona

Perquè sou l'ànima encesa
Amb les arrels per emprempta,
On la sang per la descendència
Porta a l'humà de la mà per la vida,
Junt al goig que només regenta
La flor que en la llum fecunda.

Entre el día y la noche.