😱😱 ELS PREOCUPA
Fer un congrés amb la representació del poble no deuria preocupar.
Els preocupa que vagen els valencians amb la xaranga.
Els preocupa que vatja una mare amb el fill lactant.
Els preocupa que diputats s'acosten al congrés amb bici.
Els preocupa que un diputat porte rastes als cabells,
i vestit amb samarretes i sense trage o corbata,
mes que siga un savi en la seua matèria.
Els preocupa no tindre la majoria per decidir sense diàleg.
Els preocupa que els pobles parlen o pensen per si mateix.
Els preocupa la visió d'un país federal, pacífic verd i neutral.
Els preocupa la preocupació.
A ells els deuria preocupar no ser normal mossegar la mà de qui els dóna a menjar i mirar eixe futur tan negre per a tots. Com a poble, a mi me preocupa no tindre un sostre i un plat en taula, i també, que me represente qui no deu i qui no s'ho mereix.
Només els preocupa el gasto públic de tots, respecte a ells, i els perjudicats que siguen sempre la demés gent.
-–-----------------
Ser tècnic Superior en química ambiental
és ser un terrorista contra la humanitat,
entre altres,
com el no vestir adequat i defensar a la societat.
Deuria estar penat
Portar rastes,
I el ser diputat
Si és honrat.
Deuria estar penat
Pensar faltes,
Fent un publicat
En falsetat.
Deuria estar penat
Moltes coses,
La no claredat
Per veritat.
Clar que si,
Deuria estar penat
Partir classes,
I en mediocritat
El defensat.
Deurien moltes més,
Però, no plou res.
--------------
TOC,TOC, ESTÀ RUS?
Negar major
Prés al descobert,
Es de ser fosc
Volent ser el verd.
Coses de gent,
Suposadament,
I evidentment
Algú més content.
...i diu el jutge:
Passe vosté
Per la vicaria,
Mostrant el bé
De l'auditoria.
Si no ho fa
Tan de bo com cal,
S'escaparà
Però al penal.
Miren, sap què?
No fa falta
Que vostès vinguen,
Va la patrulla
I que els detinguen.
...i tots cagats
Per tot el mal ús,
Els descarats
Junt al seu tio Rus....
I ara pense
Trist i penat,
Que esta victòria
És de malgrat.
És com la llei
De tot ser humà,
Que té sellei
I posa la mà.
M'entra mentre
Aquell telele,
Per anys en rere,
Quan reconte
I quan repense,
Sent consorte
Ho veig, ho conte.
El temps cura,
La gana paga,
El caradura
També la caga.
Estic lliure
De servilisme,
Crec al riure...
Per contradir-me.
----------------
Fer un congrés amb la representació del poble no deuria preocupar.
Els preocupa que vagen els valencians amb la xaranga.
Els preocupa que vatja una mare amb el fill lactant.
Els preocupa que diputats s'acosten al congrés amb bici.
Els preocupa que un diputat porte rastes als cabells,
i vestit amb samarretes i sense trage o corbata,
mes que siga un savi en la seua matèria.
Els preocupa no tindre la majoria per decidir sense diàleg.
Els preocupa que els pobles parlen o pensen per si mateix.
Els preocupa la visió d'un país federal, pacífic verd i neutral.
Els preocupa la preocupació.
A ells els deuria preocupar no ser normal mossegar la mà de qui els dóna a menjar i mirar eixe futur tan negre per a tots. Com a poble, a mi me preocupa no tindre un sostre i un plat en taula, i també, que me represente qui no deu i qui no s'ho mereix.
Només els preocupa el gasto públic de tots, respecte a ells, i els perjudicats que siguen sempre la demés gent.
-–-----------------
Ser tècnic Superior en química ambiental
és ser un terrorista contra la humanitat,
entre altres,
com el no vestir adequat i defensar a la societat.
Deuria estar penat
Portar rastes,
I el ser diputat
Si és honrat.
Deuria estar penat
Pensar faltes,
Fent un publicat
En falsetat.
Deuria estar penat
Moltes coses,
La no claredat
Per veritat.
Clar que si,
Deuria estar penat
Partir classes,
I en mediocritat
El defensat.
Deurien moltes més,
Però, no plou res.
TOC,TOC, ESTÀ RUS?
Negar major
Prés al descobert,
Es de ser fosc
Volent ser el verd.
Coses de gent,
Suposadament,
I evidentment
Algú més content.
...i diu el jutge:
Passe vosté
Per la vicaria,
Mostrant el bé
De l'auditoria.
Si no ho fa
Tan de bo com cal,
S'escaparà
Però al penal.
Miren, sap què?
No fa falta
Que vostès vinguen,
Va la patrulla
I que els detinguen.
...i tots cagats
Per tot el mal ús,
Els descarats
Junt al seu tio Rus....
I ara pense
Trist i penat,
Que esta victòria
És de malgrat.
És com la llei
De tot ser humà,
Que té sellei
I posa la mà.
M'entra mentre
Aquell telele,
Per anys en rere,
Quan reconte
I quan repense,
Sent consorte
Ho veig, ho conte.
El temps cura,
La gana paga,
El caradura
També la caga.
Estic lliure
De servilisme,
Crec al riure...
Per contradir-me.
----------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada