Embolicant

Tindre la vàlua del poder
i de pensar al meditar mentre s'està actuant,
i sentir-se present en el caminar al pas
i en direcció contraria
semblant estar absent
però sense espais ni distàncies.
Com el no contar el que es sap de tot allò
que sense contar va sabent-se d'aquella raó,
en quan saps que vas errant en el desig del desitjar.
en quan saps que la mirada no és cega
I és palpa la complicitat en la presència.
Tal vegada es puguera tindre una veu nascuda muda,
i que cridara fort al vent
en un àrid mar de verdaders silencis.

L'única certesa
entre el blanc i el negre,
és que el cel blau del món
deuria ser més abastable,
més senzill, més franc,
i menys complicat.

Tot per l'Euro

De barbaritat en barbaritat
 deixant-ne prou per despistat,
 algunes les he escoltat
 i altres moltes, les he obviat.
Quinze anys i mig de presó
 li demanen al Cotino,
 tindrà que fer-se un resso
 per ser tan 'coxino'.
I diu que és un muntatge
 pels que visten de camuflatge,
 que el Papa va fer el viatge
 i no li feren cap trage.
A hores d'ara ningú s'ho creu,
 i sí, que al cap li caurà la creu.
La suma de tres més un és deu,
 i a la saca tot el de Déu.
Despertar i vore notícies
 de malversació i estafa,
 no ajuden a les alegries
 i m'assabente humil i no fatxa.
Cada dia peguen més crits
 amb injustícies per obeits,
 i és legal tot el Ritaleks;
 encara que cridem fent crits
 per qué van vivint com a rics.
La corrupció judicial
 que també podria ser policial,
 munta la gran trama i trampa tal
 per deixar lliure a la Casa Real.
I ara tots van a fer eleccions
 unflant-se amb les millors raons,
 es posen medalles per bons
 i als contraris tiren als lleons.
És maltracte emocional
 el que pateix este personal,
 vivim una realitat fantasmal
 sent bestiar al regne animal.
Tenim dos clares opcions,
 recolzant-nos en opinions,
 buscar pel cervell uns racons
 i en silènci, fer manifestacions.
Crec que és l'hora i el moment,
 per ser equilibrat i eloqüent,
 en l'esport hi ha més forment
 untant amb maletins a la gent.
Un telediari i un noticiari
 és el que ens castiga a diàri,
 me'n vaig del sofà al llit
 per estar de mentiders avorrit.

NANIT..!

Alguns moments del Face

😱😱 ELS PREOCUPA
Fer un congrés amb la representació del poble no deuria preocupar.

Els preocupa que vagen els valencians amb la xaranga.
Els preocupa que vatja una mare amb el fill lactant.
Els preocupa que diputats s'acosten al congrés amb bici.
Els preocupa que un diputat porte rastes als cabells,
i vestit amb samarretes i sense trage o corbata,
mes que siga un savi en la seua matèria.
Els preocupa no tindre la majoria per decidir sense diàleg.
Els preocupa que els pobles parlen o pensen per si mateix.
Els preocupa la visió d'un país federal, pacífic verd i neutral.
Els preocupa la preocupació.

A ells els deuria preocupar no ser normal mossegar la mà de qui els dóna a menjar i mirar eixe futur tan negre per a tots. Com a poble, a mi me preocupa no tindre un sostre i un plat en taula, i també, que me represente qui no deu i qui no s'ho mereix.
Només els preocupa el gasto públic de tots, respecte a ells, i els perjudicats que siguen sempre la demés gent.

-–-----------------

Ser tècnic Superior en química ambiental
és ser un terrorista contra la humanitat,
entre altres,
com el no vestir adequat i defensar a la societat.

Deuria estar penat
Portar rastes,
I el ser diputat
Si és honrat.

Deuria estar penat
Pensar faltes,
Fent un publicat
En falsetat.

Deuria estar penat
Moltes coses,
La no claredat
Per veritat.

Clar que si,
Deuria estar penat
Partir classes,
I en mediocritat
El defensat.

Deurien moltes més,
Però, no plou res.

--------------
TOC,TOC, ESTÀ RUS?
Negar major
Prés al descobert,
Es de ser fosc
Volent ser el verd.

Coses de gent,
Suposadament,
I evidentment
Algú més content.

...i diu el jutge:
Passe vosté
Per la vicaria,
Mostrant el bé
De l'auditoria.
Si no ho fa
Tan de bo com cal,
S'escaparà
Però al penal.
Miren, sap què?
No fa falta
Que vostès vinguen,
Va la patrulla
I que els detinguen.

...i tots cagats
Per tot el mal ús,
Els descarats
Junt al seu tio Rus....

I ara pense
Trist i penat,
Que esta victòria
És de malgrat.

És com la llei
De tot ser humà,
Que té sellei
I posa la mà.

M'entra mentre
Aquell telele,
Per anys en rere,
Quan reconte
I quan repense,
Sent consorte
Ho veig, ho conte.

El temps cura,
La gana paga,
El caradura
També la caga.

Estic lliure
De servilisme,
Crec al riure...
Per contradir-me.
----------------

Si, sí, lo sé.

Sí, sí lo sé,
se nota en el no sentir
como la almohada
que duerme al despertar
y clama en el silencio
servil i poseso.

Sí, sí, lo sé,
como si la luna viniera oscura
con su nítida luz tenue,
y el viento fuera calmo
y muy frio el fuego
y el agua seca
y el silencio musica estruendosa.

Sí, si lo sé,
te poseo en mi mente
en estado somnoliento,
hipnotizado,
porqué te quiero
te quise y te querré
y porqué en el siempre
es el que te siento
al llevarte tan adentro
cerca de todo mi ser
y en la sangre,
la marca de tu aliento.

Hoy como ayer
andando sin paso voy,
siempre tan extraño
y tan perdido en el camino
de los credos del fervor,
y con el amor;
el de tu ausencia.