Feliz claridad

Después de la feliz Navidad,
Llega la feliz claridad.

...y se llagaron los hechos en sus pasos,
como los de aquel necio caminante
que ciego y lleno de falso ego
no forjó su huella
por la gruta del buen camino.

Se marcaron sus andares
desde las mismas entrañas,
siendo docente en las ceremonias
por sus actos de falsa bondad,
los que por siempre cayeron mudos
en la cuneta de la sinrazón.

Al final,
siempre se aprende y se pierde,
con ello estará el tiempo
aunque no se mire de frente a la luz
con ojos puros de realidad,
y por dejar anclar los quehaceres
al capricho de sus vanales pasos
ante el cruce de caminos.

El final es de cada cuál;
los unos ganando pierden
y los que perdiendo vencen,
y en la verdad verdadera
los que en senda propia moran
el buen camino que no conocen,
un camino que no merecen.

Aleppo

Hui cridem al bon dia per civilitzats.

Naix la llum en la lliure pàtria nostra
Farts de llibertat en mides per la pau,
I mirem l'horitzó de la injustícia
I al oprimit poble innocent assassinat.
Assumint la indiferència per llunyana
Pels governs absolutistes plens d'odi
Destructors i exterminadors de l'honor.
Naix un nou dia en la burda humanitat,
Amb ulls cegos i embenats davant la por.
Baix el crit per la pau, mana ja el terror,
Disfressant la mort en la raó de l'or.
Ja no hi queden llàgrimes, ni vides,
Ni jocs, ni rises, ni alegries de futur,
Ja no queden claus d'amor ni respecte.
Ja no hi queden fulles en els arbres,
Només queda, impassibilitat, ràbia,
Cementeris replets de fills i pares.
Ja no hi queden pilars en peu, ni llum.
Ja no hi queda sang en solució,
Ja només queda mort i destrucció.
#Alepo

Estimada meua

Alguna vegada voràs cels més blaus, climes més canviants, muntanyes més verdes, rius més atractius i mars més calmats. Alguna vegada notaràs més guapa altra natura però, també deuràs valorar sent més clamat en veure i estimar el que tens.

Ausente

Hay veces que...
Quisiera tanto decir lo que no he dicho,
Dejar de oír lo que he oído,
No ver lo que he visto
Y expresar lo que no he expresado
Para amar lo que no he amado;
Que quisiera ir hablándolo en pasado para que el presente no me deje ausente.

Bona nit..!

Titella

Hui, diumenge, no és dia de titelles però, més en davant ho serà.
....
Mirant-la ben llençat
L'empremta és vida,
Plena d'humilitat
És per conquerida.
Si mires la vida
Al camí d'un repàs,
Voràs la història
Traçada per compàs.
Si mires la línia
Enfilant cada cas,
L'estirp és sanguínia;
Tu per què no ho fas?
Si mire ma vida,
Si mires ta vida,
Molt mal, tu, vas com vas.
Observant la línia
Que traçà el compàs,
A la fi et dirà; nyas..!

Si mires sa línia
És la filoginia.

Accident aereo en Colombia

En un dia que paga la pena escriure davant la casualitat del destí, on el vol aterra en mort amb el joc de la vida entre altres innocents.
Associação Chapecoense de Futebol
 DEP

Ja sóc ací de nou.

Xe tu, de quan en quan renaix descompensat
per numerologia i conte desproporcionat,
la ruqueria en el temps del rimat
i per buidar les pobres lletres el cap,
i així emplenar un temps no empleat
contant-los amb la mà i en el temps passat.
 
Podries estar sufocat,
però no hi ha debat.
El temps i el trellat
en el camí és mostrat.

Podries estar encantat
per tot allò contat.
Primer més bé seria grat
vore la personalitat.

Podries estar en estat
sent fidel i alliberat.
I a l'esquena del nat
ser mal racionat.

Podries ser en veritat
el poder ser qüestionat.
Però en la personalitat
està la mediocritat.

Podries, en barbaritat,
per falsos ser mencionat.
I per la pròpia qualitat
vores hipotecat.

Podries ser; criticat.
Podries ser; alabat.
Podries ser; psicoanalitzat.
Ser el culpable de l'activitat
o un ser noble en realitat
per tot allò bo demostrat.
.
Podries ser ben bé; fixa't,
forja't un lloc o busca't un costat.

Bé.....ja m'he cansat,
vaig a estar calla't.
I ho deixe per què ja he acabat,
i perquè fa hores que he esmorzat,
i com no res he dinat,
ara que pense; estic "afambrat".

au..Gaudiu, que el cap de setmana ha arribat,
però podríeu, o no, buscar-vos la felicitat.

Embolicant

Tindre la vàlua del poder
i de pensar al meditar mentre s'està actuant,
i sentir-se present en el caminar al pas
i en direcció contraria
semblant estar absent
però sense espais ni distàncies.
Com el no contar el que es sap de tot allò
que sense contar va sabent-se d'aquella raó,
en quan saps que vas errant en el desig del desitjar.
en quan saps que la mirada no és cega
I és palpa la complicitat en la presència.
Tal vegada es puguera tindre una veu nascuda muda,
i que cridara fort al vent
en un àrid mar de verdaders silencis.

L'única certesa
entre el blanc i el negre,
és que el cel blau del món
deuria ser més abastable,
més senzill, més franc,
i menys complicat.

Tot per l'Euro

De barbaritat en barbaritat
 deixant-ne prou per despistat,
 algunes les he escoltat
 i altres moltes, les he obviat.
Quinze anys i mig de presó
 li demanen al Cotino,
 tindrà que fer-se un resso
 per ser tan 'coxino'.
I diu que és un muntatge
 pels que visten de camuflatge,
 que el Papa va fer el viatge
 i no li feren cap trage.
A hores d'ara ningú s'ho creu,
 i sí, que al cap li caurà la creu.
La suma de tres més un és deu,
 i a la saca tot el de Déu.
Despertar i vore notícies
 de malversació i estafa,
 no ajuden a les alegries
 i m'assabente humil i no fatxa.
Cada dia peguen més crits
 amb injustícies per obeits,
 i és legal tot el Ritaleks;
 encara que cridem fent crits
 per qué van vivint com a rics.
La corrupció judicial
 que també podria ser policial,
 munta la gran trama i trampa tal
 per deixar lliure a la Casa Real.
I ara tots van a fer eleccions
 unflant-se amb les millors raons,
 es posen medalles per bons
 i als contraris tiren als lleons.
És maltracte emocional
 el que pateix este personal,
 vivim una realitat fantasmal
 sent bestiar al regne animal.
Tenim dos clares opcions,
 recolzant-nos en opinions,
 buscar pel cervell uns racons
 i en silènci, fer manifestacions.
Crec que és l'hora i el moment,
 per ser equilibrat i eloqüent,
 en l'esport hi ha més forment
 untant amb maletins a la gent.
Un telediari i un noticiari
 és el que ens castiga a diàri,
 me'n vaig del sofà al llit
 per estar de mentiders avorrit.

NANIT..!

Alguns moments del Face

😱😱 ELS PREOCUPA
Fer un congrés amb la representació del poble no deuria preocupar.

Els preocupa que vagen els valencians amb la xaranga.
Els preocupa que vatja una mare amb el fill lactant.
Els preocupa que diputats s'acosten al congrés amb bici.
Els preocupa que un diputat porte rastes als cabells,
i vestit amb samarretes i sense trage o corbata,
mes que siga un savi en la seua matèria.
Els preocupa no tindre la majoria per decidir sense diàleg.
Els preocupa que els pobles parlen o pensen per si mateix.
Els preocupa la visió d'un país federal, pacífic verd i neutral.
Els preocupa la preocupació.

A ells els deuria preocupar no ser normal mossegar la mà de qui els dóna a menjar i mirar eixe futur tan negre per a tots. Com a poble, a mi me preocupa no tindre un sostre i un plat en taula, i també, que me represente qui no deu i qui no s'ho mereix.
Només els preocupa el gasto públic de tots, respecte a ells, i els perjudicats que siguen sempre la demés gent.

-–-----------------

Ser tècnic Superior en química ambiental
és ser un terrorista contra la humanitat,
entre altres,
com el no vestir adequat i defensar a la societat.

Deuria estar penat
Portar rastes,
I el ser diputat
Si és honrat.

Deuria estar penat
Pensar faltes,
Fent un publicat
En falsetat.

Deuria estar penat
Moltes coses,
La no claredat
Per veritat.

Clar que si,
Deuria estar penat
Partir classes,
I en mediocritat
El defensat.

Deurien moltes més,
Però, no plou res.

--------------
TOC,TOC, ESTÀ RUS?
Negar major
Prés al descobert,
Es de ser fosc
Volent ser el verd.

Coses de gent,
Suposadament,
I evidentment
Algú més content.

...i diu el jutge:
Passe vosté
Per la vicaria,
Mostrant el bé
De l'auditoria.
Si no ho fa
Tan de bo com cal,
S'escaparà
Però al penal.
Miren, sap què?
No fa falta
Que vostès vinguen,
Va la patrulla
I que els detinguen.

...i tots cagats
Per tot el mal ús,
Els descarats
Junt al seu tio Rus....

I ara pense
Trist i penat,
Que esta victòria
És de malgrat.

És com la llei
De tot ser humà,
Que té sellei
I posa la mà.

M'entra mentre
Aquell telele,
Per anys en rere,
Quan reconte
I quan repense,
Sent consorte
Ho veig, ho conte.

El temps cura,
La gana paga,
El caradura
També la caga.

Estic lliure
De servilisme,
Crec al riure...
Per contradir-me.
----------------

Si, sí, lo sé.

Sí, sí lo sé,
se nota en el no sentir
como la almohada
que duerme al despertar
y clama en el silencio
servil i poseso.

Sí, sí, lo sé,
como si la luna viniera oscura
con su nítida luz tenue,
y el viento fuera calmo
y muy frio el fuego
y el agua seca
y el silencio musica estruendosa.

Sí, si lo sé,
te poseo en mi mente
en estado somnoliento,
hipnotizado,
porqué te quiero
te quise y te querré
y porqué en el siempre
es el que te siento
al llevarte tan adentro
cerca de todo mi ser
y en la sangre,
la marca de tu aliento.

Hoy como ayer
andando sin paso voy,
siempre tan extraño
y tan perdido en el camino
de los credos del fervor,
y con el amor;
el de tu ausencia.

"The day the clown cried"

Conta la trista història
D'un camp de concentració,
Que als xiquets gasificava
En la última funció.
Es conta en la película
D'aquell pallasso empresonat,
Que tenia una obligació
En l'alegria del fals estat
I abans de la defunció.
Ens conten que Jerry Lewis
Sent l'artista principal,
Trobant-se penós i fatal
Es va negar en estrenar
Davant la crueldat del contar.

"el dia en que el pallasso va plorar"

Ser bulgar és un cagar.

Fàcil és ser bulgar
Dient coses al contar,
Ajuda a recordar
Poc després de pagar.
La culpa ens fa sentir
Com aquell que resa,
Marejol del patir
Al beure cervesa.
Estar penat deuria
Menjar per engreixar,
I més bé ens caldria
Recordar-ho al cagar.

De les polèmiques me ric....

Tic, tac, tic
La cavalcada del xic.
Hahaha, la xarxa té delit
per indiferència i càstig,
és un somni màgic
del que també sóc testic,
que siguen, la mare que'ls ha parit.
Després de tot el llegit
he pensat en adjudicar a dit
otorgant-los a tots un "premit"
per fer més gran l'acudit,
la societat així ho ha requerit,
extensible al món polític
en fer-lo més pràctic,
com a la Rita, la Punset o la Moníc,
i que en fer-ho més prolífic
entre algun altre susdit,
que també vol fer de crític
demanant-ho al crit;
i és posar-se per disfressa el vestit
I el anar donant la cara pel partit
com el seu pròpi sou físic.
Polític, polític,
que estàs molt ben establit,
amb nostra pasta tens un tic,
treballa, que tens cara de ric
i deixa la cavalcada al xic.
...hahaha he dit..!
Mes que no tinga massa sentit
O estiga de ment ben fondit
i amb raonament de podrit;
Adéu, demà també es farà de nit.