Referències del dia

El viatge del rEi espanyol

que per la parla fa homenatge

a un dictador de bressol,

i no, ens mou el coratge

per raonar el que es vol.  

----------------------

A les portes de la televisió,

també goteja la diària informació

i la violència en Alta Definició.

Però, de més poc trellat

és fer una vetlada de combat

i lluir-ho en Sant Bernat.

En estiu i a la plaça major,

és lloc de relax i la calor,

on les famílies prenen la fresca

gaudint de pau i no la gresca

i on els xiquets gaudixen des del parc

el que altres diuen; que és art.

------------------------

Sóc aquell que acompanyà 

al que va ser un gran manyà,

convertint al cabrer

refugiat dins la muntanya,

i rescatant al vell faller 

per cagar-la quan ens manà. 

Falta de carisma

i es veu sense prisma,

ara sense lideratge,

també caurà el seu llinatge,

més antic que el forrellat

o que el iaio que no va ser nat. 

Dimissió en educació..?

És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.

Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida

com en la conxinxina.

Saber si van,

si estaran, 

si fan o estan,

treballar a cegues, 

menjar cebes,

i examinar

sense estudiar.

Un camí, una ruta

i el soroll que eructa, 

apressats i junts

com els difunts,

sense pena, ni glòria,

ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió

en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,

cents, cents, cents, 

i per això;

en sobren quatre-cents. 

Des de la reforma

a la desforma,

i sempre violentant,

a l'estudiant,

des-educant

encarint i malbaratant,

i posant una coma,

que borra i és de goma

i que mata tal com sona,

a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,

què més, sí són mestres, 

per sabedors,

coneixedors i educadors, 

arbitraris,

i certament partidaris, 

d'un nou canvi

per al recanvi,

i un conseller,

però mestre i del carrer.

Allà que van.

Creuen en la distància i l'horitzó

entre les neules dels paisatges,

que hàbits més enllà del Sènia,

aromaran en entre brises noves;

glòria i vida, somni i experiència.

Decapitant dies

     
És cert que esperava premi o castic…

Tot este temps pagat i que ara em falta,

Eixit del fang vaig anar amb impol·lut tatuatge

Incendiari de la fe, perduda com a torxa

En foscor intemporal decapitant dies,

Encreuant l'arpa amb què el vers ens adorna.



Els meus ulls veuen el ramat perdre's en la pols que alça

          -el rastre fàcilment és reconeixedor-

La temptació d'empunyar el que queda del disbarat

Em fa ingrat cada pas

Ara que els bàrbars, incorruptes

Somriuen amb el rostre cansat de burlar-se de l'espill.

Juan José Arnés Pintiado