Corren veus

Corren al carrers unes veus,

veus de por i repressió,

mentires si les creus

i veritats en corrupció.

Es nota, es sent, ho veus,

sense mida i solució.

Visc en un bosc d'esclavituds

que amb arrels de confusió,

menyspreen les virtuts

del país i la població.

Cridem al cridar, menuda creu,

traure pit, perdre vergonyes,

cridar justícia, cridar al Déu,

forjant els somnis, les lletres

i enyorant el que és teu.

Corren als carrers unes veus,

veus de saviesa i veritats,

amb més rojos que blaus,

són els sons dels més grats,

som, els assenyalats.

Pa..!

Pareix que tot canvia,

força millor, comença el dia,

amb llum, amb esperit humà,

i pareix que de debò pareixia

un paréixer futur sense pa,

i ens inundaríem d'alegria,

si confosos, no ens faltara demà. 

A la Sra. Tere.

Naix el dia;

pareix tranquil

i forçarà tot normal,

amb la seua fragància

i galana elegància

de primavera floral.

De sobte; tot canvia,

abastant-nos el fútil

amor al gran regal,

el regal de vida en vida 

i la falta de família

en present cos mortal.

La família és la sang,

però sens dubte, i mentre tant;

la família està en la vida,

i tu, en la meua estàs conquerida

per viure-la al meu voltant.

...DEP...