Bon dia amics que llegiu
i que de vegades així ho gaudiu,
vos relate l'absència i el no fet
de la lletra en dies al meu "bloquet";
doncs hi ha una labor paral·lela
buscant la gràcia que jo volguera.
Continua així la meua crítica
de tot allò que ens envolta,
i en l'intent de fer-la típica
s'ha de fer una revolta
passant-la per escrita.
Escrita per ser editada,
editada per ser llegida,
llegida per ser valorada,
valorada per ser contada,
contada per ser reconeguda,
reconeguda per ser estimada.
No viatjaré per terres llunyanes
ni pel cim de les muntanyes,
no navilaré pel mar i els confins
ni acompanyaré vaixells com els dofins,
però sí que per ací cobert moaré
i amb el toc de gràcia moriré,
contant el que estimare.
Diuen que estic pillat;
per escriure com als segles passats.
Diuen que estic pillat;
i és que no comprenen el versat.
És a la terra, cor i ribera,
és ribera i cor a la terra.
En fi, amics que llegiu,
marejats ja com una perdiu,
ací acabe el contat
i el fet pel qual no he estat.....
Bé.. Molta salut, crítica i millora,
que sinó, el xic va i plora....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada