Davant la crisi assentada
en les butxaques i carteres,
cau el dubte en l'ensaïmada
i del cercle en la espirada
d'aquells deutes que tingueres.
I parlen del cooperativisme,
i no sabem, si és altre terrorisme,
el que ens ocupa en este fer
per culpa de l'idealista financer.
Davant esta gegant crisi
que ben bé sembla un precipici,
o muntanya dalt del munt,
nosaltres som i la sofrim, i damunt;
hem de ser molt optimistes
i amés amés cooperativistes,
més que siga en conseqüent
de la fràgil col·laboració en l'augment
i de que hui sense contracció,
diuen, que no hi ha solució.
Però ara, té contracció l'empresari
el que volia viure de milionari,
i el pobre assalariat
treballant debades o parat.
Té contracció el polític
el que es lluïa com un polit,
que amb un fum de paraules
ara sí sabem que eren faules.
I té contracció el banc
després de crear el "Bing bang",
regalant uns préstecs
que ja semblaven ser pets,
per guanyar-se ells uns dinerets
i deixar-nos a tots nets,
primer amb els interessos
i poc després, amb els pisos,
demostrat és que l'invertit en rajola
sols buida, el tinga vidriola,
i traspassant-ho un poc més enllà
per al que vinga darrere, ja pagarà.!!
Que vajen a fer la mà,
i que em rescaten, el que tinga ja..!!!
Pobre d'aquestos al govern
que ens han venut el infern,
i pobra de esta raça humana
que sols sap; furtar a la gana,
creant-nos una nova societat,
que sols ens duu, a la precarietat.
Però posat i ara pense,
i després també repense,
que en robar al més ric
no deuria ser delit,
per estar ell, millor establit.
O faré del meu cos una cooperativa
amb la meua cosa i la vostra figa,
però m'inunda i creix el temor,
de que per fer tant l'amor;
realment sols em faltaria
que me posaren també l'IVA.
I jo que pensava pillar aquella redona
per posar allí, a la meua dona.
Cooperativa, cooperativa,
poar preus, diners i cobrar Iva.
Cooperativisme, cooperativisme,
al meu món, tu, també eres un sisme.
