Sóc aquell mal carat al que miren,
i de vegades embogits lligen,
sí, sóc aquell.
El que té el cap prou gros
i mira quasi sempre a dos,
i el que vol extraure un somriure
al llegir les que jo escriure.
Sóc aquell, el tristament acostumat
que al bo ha de ser fustigat,
al que no li agraden les injustícies
i el que creu en els feliços dies.
Sóc aquell, que a hores d'ara,
felicita la teua bon hora..
Feliç dia Amparito... i de relleus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada