Comença altre nou dia.

Comença el dia 

brollant un nou destí,

amb el descans del guerrer,

ferit en no pertànyer

a la manega del sí,

i sense trobar el fi.

Comença per cerndre

que la força aposta,

abraçada al món sencer,

i pendent del bon ser 

com l'única resposta

davant el seu menester. 

Crua realitat,

del que no va gens bé,

la força del demà

i del que vindrà.

Visc al paradís

per trobar un pastís,

però la cobdícia,

diu, ara vinc;

i així, furtar tot el que tinc. 

Deixar-ho corre,

era la vella ordre,

i no sé, si per més fotre.

Ara, abastar i abastar,

fins arruïnar i ofegar 

al que ja és pobre
en aquest lluitar.

Ens han venut,

tot i el respirar,

i em d'obeir 

com ho feren ahir 

abans de ser concebut.

Alça la veu

i crida al teu Déu,

busca la lluminositat

planeta i seu,

sent un fidel hereu

de la lleialtat,

i per la societat.