Ja sonaven els ocells
entre el cantar del vent,
i el sol era blau al cel
al ser corresponent.
Calma i serenitat,
i ballaven totes elles;
plenes de felicitat
al compàs les estrelles.
Estranyaven estes coses
en la franca vesprada i nit,
en ballar totes juntes
amb el sisè sentit.
El matí era aclaridor
del que anava a succeir,
doncs amb eixa brillantor
no s'havia de sofrir,
demostrat ara l'esplendor
del que anàveu a conquerir.
El sol estava radiant,
i les estrelles ballant,
el vent sorollava cantant
i els ocells sonant.
Blau i clar, serè i bo,
i la lluna a la seua part;
descansava al seu tro
bressolant al Marc.
Les hores són passades,
ja és de domini públic,
les sensacions viscudes
d'un univers llest i pràctic,
i ara dir.. tots junts:... Fantàstic...!!
