Per l'estat d'esperança 

brilla per tu este dia.

I sense cap mancança

et desitgem alegria,

felicitat i bonança

en la senda que ens guia.

Ali, ali, ali; Feliç Aniversari...!!!

Un ram, preciosa cosa, 

que entre els clavells més bells 

sense espines té una rosa, 

i siga en vers o en prosa; 

t'envegem els més vells

per ser xica tan joiossa , 

la que fa sentir-nos cabdells, 

per ser nos, tan poca cosa.

Entre les boires d'un present

Entre les boires del subconscient

s'instal·len volers d'amor;

els que tinc de tu,

els que són tan meus,

els que lluiten en sentiment 

i afermen guanyar-li a la por;

per definició, per coherent. 

Entre les boires del passat

i les que s'assenten al present,

m'abroma el cru suposat

que sóc un feble portent.

Humil i servil en la posició

entre les forces del posicionament,

i pensant que la qüestió; 

és la falta d'establiment

d'igualtat al naixement.

Entre les boires i la distinció

la ràbia està candent,

mirall d'impotència a la cançó

o en la lletra d'una oració.

.......entre les boires del subconscient,

s'instal·len sempre, volers d'amor,

i somnis vius, poble errant, i tolerant.

Entre les boires del subconscient,

pobre del poble, gens content.

A la reunió

Entre el deure i el faré

entre la fortor i dubte,

pense i repense

al fil d'un suspés,

i mal és que em trove

pensant actuar bé.

Per eixes que milloraré,

en la propera, que ja ve.  

Amb pluja

Ja no veig el blau cel

ni els estels en la nit,

ni la Lluna, ni Júpiter, ni el confí.

Està quiet el sol

i no calfa en el fer,

a hores d'ara s'ha amagat,

doncs un núvol passatger

davant d'ell s'ha instal·lat.

Sols veig la pluja

darrere de la ventalla,

dia humit i nit fresca,

activitat que res aconsella

i ganes que no presta.

La pluja pararà

i el cel escamparà,

i tornarà el blau cel

amb rosca de pa i mel.

I quan caiga la nit

i la negra foscor,

sempre nostra lluna

mostrarà la brillantor

dels estels en esplendor.

I naixeran les rimes,

que per sempre seran dites,

i en la tranquil·litat immersos

brollaran bonics versos. 

Un llibre

"Juntes les lletres, o no, 
un vot al món i per alterades; un relat".

Amb les històries i aventures 

i els somnis per imaginaris, 

viatgen juntes les lletres ordenades, 

estranyament o no conjugades,

enfilant-se al vol més alt, 

donant un vot al món i a l'infinit.

Als assentats amb les lletres

relax d'amor i corsaris, 

i sonen per alterades tecles

els sons de les músiques,

serpentina per un salt;

crit d'un relat conquerit.

"Amb les històries i els somnis,

viatgen estranyament, 

enfilant-se, donant als assentats relax,

i sonen els sons, 

serpentina, crit d'un relat.

I aventures per imaginaris,

ordenades, conjugades,

al vol més alt, a l'infinit. 

Amb lletres d'amor i corsaris,

tecles de les músiques, per un salt;

relat conquerit."

Si no em veus..

No em veus al Blog
i penses que no hi sóc,  

ocupa't, tal i com jo estic;
fins a sentir-te eufòric.

Perdut

Si perdut em trobara en el descampat de la soledat
i me'n adonara que no sóc un príncep blau,

no tindria cap repercussió,
tornaria a estar al cap davant en la pau i la serenitat,

 mes que perdut estiguera al descampat. 

Perdut al món de les sendes i dels camins,
 els que circulen sense ruta ni destí, 

sense foc ni barret, sense capa ni somni,
lletra en l'aire i pit obert. 

Si em trobara perdut sense tu,
no perdria mai la pau,

 ni l'amor, ni la llavor en descendència. 

Si perdut em trobara amb mi caminaria;
l'essència del faller.  

Els pobres Grecs ja estan secs.

La pobra Grècia

se'n ha adonat,

esta fal·làcia 

els ha ofegat.

El banc monetari

i l'Euro-zona,

al pobre becari

se li amuntona.

Manen de sa casa

paisos més potents,

furgant la carabassa

embargant a la gent.

I estimen en fer

un referèndum,

i sobre este menester

Europa fa bum..!

Parla la Merkel

i el Sarkozi,

amb un crit al cel

pel lleig proposi.   

Però pujen els impostos

i la primera necessitat,

amb l'increment dels costos

i baixada del assalariat;

s'han quedat com abadejos

i en la precarietat.

Els pobres Grecs,

ja estan secs.

Però exigixen un esforç

i rebaixada del endeutat,

pensant fer-los un rescat

i manar de tot l'estat.

El poble té la paraula,

després, ja no serà faula.

Però si ell no paga

o si se'n eix...;

preparem-nos 

a fer el fava

i quedar-nos

com aquell peix,

i que aquell deute,

a nos, no ens aprete.  

I el tal Papandreu

que ja està prou greu,

perd credibilitat

dins del mercat.

Amb la que està caient,

on tot està tant calent,

fa una pregunta de valent:

-voleu morir cremats

o estimeu fer-ho ofegats?