Mor el divendres

"Hui és divendres i quedarà enrere el dia,

i poc a poc s'allunyarà la setmana,

però denou, naixerà altre i després altra, 

però sempre serà diferent, 

amb altres motivacions, activitats i preocupacions.

Hui morirà el dia, 

i clar, altres labors ens arrossegaran i espentaran, 

i aleshores, continuarem traspassant tan bona,

viva, pròpia i brava situació,

només en vista i visió del bé, i del record agraït en vida. 

També podrà deixar-se en l'oblit, 

simplement obrint aquell calaix de la tauleta del racó,

allí on es troben i estan les errades

que es perden i difuminen al fons del subconscient.

I clarament, desitjarem que el passar 

d'este viatge esmussador per les vies de la mina,

ens porten sempre, cap a l'esperança d'un millor demà."

Una albada en setembre

Baix la rosada estelada

d'un dimecres setmanal

vaig escoltar una cantada;

sorprés i emocionat per genial 

i per melòdica la dolçainada  

i el repic del so al tabal. 

Eren les dues de la matinada,

avorrit esperava  la son

desitjant una tranquil·la somiada.

La nit estava entrada,

amb la pau que buscava un son

agraït per la contagiada. 

"Baix la rosada estelada

eren les dues de la matinada

d'un dimecres setmanal,

avorrit esperava la son,

vaig escoltar una cantada

desitjant una tranquil·la somiada

sorprés i emocionat per genial,

la nit estava entrada

i per melòdica la dolçainada,

amb la pau que buscava un son

i el repic del so al tabal

agraït per la contagiada".   

Eren les dues de la matinada

i sorprés vaig gaudir de l'albada.

Fa dies, però...

 Ja fa dies que si no ho dic és perqué també estic.

Seguim el caminar entre els fums de les veritats i falses deïtats.
 Amb el palpar i el bategar de les ferides impostes,

 les que tan sofrides i properes notem. 

Mentre, intentem continuar amb les labors

 que ens fan espentar un cop més al cap davant, dia a dia. 

Fent el bé comú i en el moment oportú.

Prou. És l'hora.

M'agrada este moment

de xarrera i bon present,

però, si que te deixe ara 

per llavar-me la cara.

Ja no més me puc esplaiar, 

Doncs a ca la sogra tinc dinar, 

i obligat que se'n em d'anar.
Papes, cacaus, xerrar,

i els seus guisats degustar,
amb la tertúlia, tv i als nanos renegar.

 Hui és dissabte,
hi ha que col·laborar,
amb el calor exacte
 de la família al ajuntar.

El llibre

La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.

Un esforç total és una victòria completa.

Per les dates i obligat

i amb molta humildat,  

preocupa la pobretat

de les idees en trellat.

Abastat i contrariat,

emocionat i cansat,

el no especialitzat,

ja deuria haver començat. 

     

Posat ara per lletrat,

amb no massa veritat,

donarà inici l'esperat,

doncs està mig pensat
i quasi tot orquestrat.

Senyores i senyors...

siga en prosa o en versat,
o en una simple publicitat,

actuarem amb propietat 

i sense buscar l'estrellat,

dirà, que ja estàs premiat
per tot l'exposat
i per lo bé del treballat,
aleshores; l'única finalitat.

Bona lletra i bon forcat. 

  

La Rosa i la Leti

El sol i la lluna

es pentinen tots junts,

i tenen cadascuna

molts contrapunts.

El sol i la lluna

en llunyana instància,

es volen a una

amb suau fragància.

El sol i la lluna

redona, dolça i pura,

rivals com ninguna

i semença de pruna.

...." La Rosa i la Leti;

 tireu confetiiiiiii ...!!!! " 

S'acaben les vacances

El dia comença sense objectius

per ser dies de vacances,

això ens fa menys actius

maleint que són poques.

Però hauríeu d'espavilar

i jo clar que també,

doncs el anar a treballar

i cobrant un sou

és el cas que va i pense;

mira que requete bé!.

Digerir, sofrir i aguantar

amb alegria del mes al acabar.

Hi ha que canviar el xip

en aquestos moments,

estar molt contents

i dir; ací estic!

Al pas ho forgen

Forgen rabents en sentits de festa,

els que representen el representat

i els que transporten el transportat.

Forjant històries en la cresta   

fent-ho en fer i en gesta.

Estem fets.!

Estem fets per amar-nos,

entendre'ns i per gaudir-nos.

Estem fets, i fràgils,

bressols del suau vent
  que surquen àgils

sobre telers dels daurats fils;

brodats amb l'amor corresponent.

Estem fets i ens reflectim

colors en paleta i d'artista  

entre tapissos de llenç i devoció.

Estem fets i ens sentim,

correspondre de nostra pista,

renglons de lletra i opinió.

Estem nugats al canvi

de la força més infinita.

Camí de pau sense fi

i a la música que invita,

la que ens transporta al confí.

Estem fets per entendre'ns

a la senda de la vida,

joia gran i glòria en converse'ns, 

la que per nos és conquerida.  

Estem i som; 

fràgils, de suau vent, 

de fils daurats i d'amor.

Estem fets al son;

amb lletra de pau i glòria,

estem fets en descendència,

i al so del llenç, nostra joia.

Estem, som i serem; ta vida.!

   

Trist i penat

Gens trist i si letàrgic, 

banyat pel fumeral

ara pense, conte, i em ric,

amb la mira primordial 

de tot allò que escric. 

Trist per no creure

allò que no crec ni veig,

doncs mirant en rere

m'assabente del boig

per no ser més frare.

Crec el que vull

i en algunes històries,
fugir del que tan m'acull
rondant-me en al·legories 

per al perol que brolla i bull.

Trist i també penat,

i per estar la meua ment

contraria amb el debat, 

i per ser conseqüent

amb el que sempre he pensat.

I en aprendre l'imposat

des de ben xicotet,

no pot ser oblidat

el que no pense ni crec,   

ni en tot eixe relat.

Trist ja no estaré

un moment que segur ve.

Moment de l'aigua beneïda,

ni quan s'entre mescle  

el fum amb l'eterna recollida.

No creure amb el que m'acull

per estar trist i penat,

m'ha postura és la que vull,

per això; 

s'acaba este nul relat.

....però guanyarà la tradició

en tota esta narració?

Ni trist ni penat

estaré ací, per al contat.

Corren les hores

Les hores corren cap al davant,

amb la incertesa del pas i del dia en pau.

Corren i ploren per necessitats de cau,

i en futurista visió rellevant,

llauraran l'obertura del frau

al soroll del servilisme i del rau-rau, 

allò que per verídica serà revelant,

un dia blau, clar, i radiant.

   

Les hores corren cap al davant,

humildats i somnis que no es perden, ni se'n van.

Burro de carrega

Pareix ser que moltes vegades carregue sobre mi més del que puc abastar. 

Això farà que l'obligació em faça arribar al punt i final.    

Un perdó

Entre banalitats i incomprensions,

esclavitzats i alliberacions, 

passem la vida sense raons

refent el patir de les opinions

i de les altres males accions.

Entre banalitats i pressions,

rep de mi; molts petons..!

Camine

Pensant en el dia de demà;
tal vegada es pogueren reflectir més coses,
que sens dubte també es poden dir .....

Camine entre la runa

mentre la salut m'aguante,

camine i camine mentre puga

per una vida que és curta

i com a pobre personatge

d'una vida nul·la

i amb les faltes de un bon versat-ge. 

Camine per una realitat crua

i cap un destí en rodatge.

Temible és la roïna fera

de la manilla i el rellotge. 

   

Camine mentre no desperte

al somni que m'aterra,

el dia de darrere

de quan deixe esta terra.

No tinc temps al caminar,

ni per continuar el meu versar.

Aniversari de Letícia

Rosas hay en los jardines

y cuadros en los salones,

al mar surcan los delfines

y tú en nuestros corazones.

Pétalos tienen las margaritas

como estrellas cada noche,

así es como tú lo brillas

diamante en cada broche.

Los segundos siempre andan

y detrás los minutos van,

los años pasan,

pero los recuerdos;

siempre ahi están.

Muchas felicidades,

salud y oportunidades,

que junto con todas tus cualidades

eres la más bella de mis amistades.

Romanç d'un cassaler

Per no saber el que fer

comence este menester,

un romanç que sembla el ser

per la part de este faller.

Com amic del cassaler

comencí al carrer,

doncs jo era molt fester

de got barra i moneder,

i sense pensar en la muller.

Però no entenia de tresorer,

de llumener, ni d'obrer,

de llanterner o fuster,

de figurant o "teatrer".

Tampoc era artístic "ninoter",

i sí, un poc bandoler.

Que poc entenia al faller

que convivia amb el fester,

i pel camí del joiós deler

eixe esperit va nàixer,

i tots junts, varem creixer.

No massa entenia del paper,

ni de la lletra, ni del plaer,

i no creia en el poder

de expressar el que voler.

Ara, sóc amic del mateix cassaler,

he gaudit i sofrit pel sender,

però intentant millorar com esser,

creient que sóc, bo i sincer...!

Francisco Navarro Martín (AMADEUS 2)

Millones son las estrellas

que hay en el firmamento, 

y una brilla junto a las nuestras,

cierto que tú eres Francisco,

el que más nos las acercas,

plasma siempre el pensamiento

deleitándonos con tus letras,

semejante tú, y los poetas.

Llava i renta

S'acaba el temps i raó

amb la falta d'atenció,

i en llarga cua de qüestió

evite fer cap menció.

Que llàstima, si sanció,

per la crua de la qüestió,

i amb la presa de posició

que m'apropa a la depressió.

 .................

Manifestant-se no res s'aconsegueix.

Camine doncs pel camí amb la pols,

meditant tot el que res aclareix.

Continue al pas que enforteix,

alçe el cap i alegre en sons,

clama a les ànimes i comparteix   

tot allò que pots i vols.

Manolls d'amalgamades floricols

i en el que tu, res ols.

...................

Mentre l'àngel ens espenta

amb llum i bons sentiments,

el dimoni està que rebenta

llançant mil podriments

que pogueren ser pudents

i també conseqüents.

Tràgic debat que llava i renta,

i que busca la llum que regenta.

Mentre l'àngel ens espenta

i el dimoni rebenta,

este fidel es presenta

melancòlic sense absenta. 

....................

Un nou dia

El dia naix ja marcat

per les senyes de l'obligació,

la incongruència de l'ensenyat

i els signes de formació.

El dia naix marcat,

que roïna és la versió.