Juntes elles, paraules penjades en l'oblit de la cúspide del humà.

Untades en runa i fets cruels, motivats per la cobdícia del que no es posseeix.

Abromats en el trist amaneixer i en l'amarga impotència de la nova inabastable posta.

No, no ho oblidem, el record és l'essència de l'estima en el bé i la millora de l'errat.

Distint és el sentiment de revenja i ràbia que ara i després ens rodeja.         

Castic en persones i sers bruts abastant-los més enllà de les descendències.