L'aigua, de la pluja.

Ja està ací la pluja.

Per bondadosa eres estimada,

humida, pletòrica, refrescant i vida.

Sí, ja està ací la pluja.

Per aparicions eres misteriosa,

evolució, transformació, imprescindible i energia.

Sí, ja està ací la pluja.

Per demanda eres desitjada,

aigua, medi, natura i, reina.

Pluja, vine a mi.

Refresca el meu entorn,

Donam vida, salut, tranquil·litat i aptitud.

Pa, oli i mel

El dia sempre té un rebrot de frustració i pensaments de rebel. Mentre eixe moment no emana som; pa, oli i mel.

Eren els dimarts

dies tan bons com altres,

però els anys ja passats

els canvien a esclavitzats,

per les formes i maneres.

Hui no gens agraden

les lluites i mentides,

ni les victòries que s'agafen

mentre ells s'ha poltronen, 

amb el sofrir de les persones.

Busca't l'escaló,

dintre la societat,

i així tindre sempre l'opció

de lluitar-ho amb serietat,

vivint el dia, i el treballat.  

No m'agraden

moltes de les coses,

ni de la manera que circulen,

ni com es manipulen,

treballant-se-les per fases.

És un dia, i dimarts.

Lluita contra les adversitats.

Òbviament hui és dilluns..!!! 

I per tot el dia.

És una de les coses que vinc 

donant-li voltes d'uns dies a esta part, 
i en la que existeix una gran 

i amplia diferència: 

"Cadascú transmet el que li han ensenyat, sempre intentant millorar-ho, i clar, sempre que no siga un mamó bord; i tu dius que eres un pare de família?"

A la gran Míriam Navarro

Que tens un any més?

moltes felicitats!

Viu-les de bon grat,

rica, i en especialitat. 

   -----------------------------------

En fer-se vell 

s'ensenya i també s'aprén,  

i el temps del foment

vivint-ho amb la gent.

Al fer-me vell

per sempre es compren.

Eres clara, i bona gent, 

impactant al moment.

En fer-me vell,

fallera de gran Gen.

Pregunteu-ho sí, 

és de vertigen.

Per fer-me vell,

recorde les que passarem,

quedant a la ment

i de tota la gent. 

I mire per vell

eixe garbell,

que t'accepta i passaràs,

segment de bona amiga,

i per tindre una figa

com un cabàs!. 

http://www.estuimagen.com/imagenes/glitters-estrellas/estrella-15.gif

Al Pelegrino

Tal vez tu propio entender

sea un poco difícil de comprender,

por la sabiduría al creer

en las sendas de tu ser,

en la noche, el día, la tarde o el amanecer. 

Bondadoso, callado, servicial.

Sin enemigos, calmo, y cabal. 

Moltes felicitats.... "pelegrino"

Un sin sentir

Un sin sentir con la vida, en el tiempo 
del ayer, y la sombra del mañana.

Y si el tiempo me guiara
en sabiduría y enseñanzas,

más armaría y calmaría,
 los amores y tristezas,

y el sentir que me ocurriera

en la senda de las torpezas.

El sentir de los bellos días, 

alma cálida y rica al reír,

a la alegría y las penas,

a la calma, y al morir.


El tiempo pasará
sin recuerdo en el sufrir,
mas otra no habrá,
aferrado a esta vida
y al torpe existir,
al momento, y al vivir.  

Bon dia Sònia...!!!

Que tingues un gran dia,

i que el visques amb molta alegria,

així com tu sola saps fer

des de sempre al teu ser.

Ho saben i ho veuen,

també ho sé i tu ho saps,

i sempre t'anomenen

amb allò de; és Sònia,,,, "la sonrisas"....!!!

En el camí

Salut  i  anys  per  adonar-se'n
 i  omplir  el  llibre  de  la  saviesa.

A la meua xica, hahaha

Ja ho plegaré després.!!

eixa és sempre la resposta,

doncs si la cosa li és caiguda,

va i es gira al revés,

i diu, "ja no la veig.!!".

I allí es queda la tal cosa,

siga un llapis, una fulla o la borsa,

i arribat el moment, i la qual cosa,

el caigut es tornarà orfe i brut,

perqué seria de cregut

i estar convençut,

que algun dia serà replegada,

si no és; pel criat o la criada.

Jo t'estime

Amb tot allò

que no m'agrada,

i amb tot açò 

de gran venerada.

En les alegries,

i el pas amb record,

o les tristes penes

d'un moment tort.

Jo t'estime,

si, amada i meua,

gràcies per fer-me fort.

I si el temps assenyalara 

que he fallat, 

i m'ensenyara 

la mala guia en el passat,

no mai dubtaré 

en millorar l'estada, 

i retrobar-me 

en el camí

de la meua amada.

Clar que si..!!

  

Por ti

I si tu no estàs,

si tu no existeixes,

si no eres més que l'eco d'una esperança

que enllumena la meua nit de tard en tard,

de vegada en vegada,

i d'absència en absència.

I no es distingeix.

-----------

I si parle del teu cos,

del cos que he estimat,

només em fa ressò la meva veu,

i llavors tanque avarament els ulls,

i em dic, per a mi sol, el secret dels camins

que he seguit lentament a través del teu cos,

tan càlid com la llum,

tan dens com el silenci.
----------------

Deja el sentir en la materia gris del  momento, 

y que el fuego escuche el crujir de las hojas

del bello parque en el ayer del recuerdo,

y me haga sentir, que hoy, aquí estás.

Desig de perla

Desig en somni al meu cau

perla pròpia al subconscient,

desitjós en sentir i servil de ment,

que en l'amor tu eres sou

i vull contar-ho al vent

cridant que no tinc prou.

Desitge retrobar el moment

d'abraçar-te i veure't denou,

doncs tinc una flama ardent

que d'amor fa mal i prou.

Desitge, i simplement,

amar-te si us plau.

La ràdio i l'orella.

Escoltar la presentació de candidatures

és prou bo a estes altures,

però en la casa de la Gallera

ha passat el que no es volguera,

per qué entre el públic assistent

pregunten de manera insistent.

-estarà preparada a les hores

esta mena de preguntes,

que semblen no corresponent

i el anar contra corrent?

Llestos i llestes

en coses com aquestes.

-casual és, que entre el present,

pregunten tan eloqüentment,

acusant i contradiguent

per a quedar-se en la gent?

En la ràdio i veges,

moltes sensacions lletges,

i en casa en el pensament,

viatja robotitzat, el meu propi vent.

   

  

Kiko i el seu aniversari

Hola amiguet;

ja tens altre anyet,

i des de ben xicotet

que eres molt grandet,

i apart de castellanet...

molt morenet..!!!

Va vinga; un petonet,

i que no té sone com un pet
que té vull un montonet.

Tirorito ti to,

tirorito ti to,

tirorito, tirorito,

tirorito tii tooooooooo.

Comença el dilluns.

Voldria apuntar en els adjunts,

del que no és legal en fervor.
Mentre la policia fa resums
d'investigacions en la foscor.

Comença el dilluns

amb llum i brillantor,

i en no haver-hi difunts.

Però palpant la tremolor,

esperen afectats alguns.

Comença el dilluns,

calma de qui resisteix i no mor.

Trist matí en els conjunts

de la ràbia i de l'amor,
de la lluita i la fortor.

I es que; comença el dilluns,

amb la crua i silenciosa remor.

I amb els mateixos punts,
d'aquell diumenge certificador.

Silenci?

Podria dir i algun dia diré;

 que aquest bloc fa dies que està dominat pel silenci,

 el motiu no seria molt lluny per falta d'idees,

 o de ganes,

 seria cosa del temps i de les prioritats.

 M'he fet el propòsit de no utilitzar més l'expressió 

"no tinc temps", 

de temps tots en tenim el mateix, 

el que em trasbalsa és quan les prioritats 

no em permeten plasmar tot el que voldria...

L'activitat continua i continuarà,

 tot al seu moment i segons el seu vent.

Estem en, o de campanya

Comença el romanç, 

temps de retòrica i balanç,

de grups i dels seguidors,

i dels que després, viuran com a senyors.

Si, estem de campanya,

i en la butxaca, teranyina d'aranya.

Comença el jo faré,

el diré, aportaré i crearé.

Paraules nues totes elles,

crues i negres com el café.

Comença el anunciar,

el senyalar, el acusar,

el transmetre i publicar,

i en la TV, voler-ho remarcar.

El acostar-se i el arribar,

i qué és inclús, formula de alabar,
sens dubte; fins traure'ns el votar.

Juntes elles, paraules penjades en l'oblit de la cúspide del humà.

Untades en runa i fets cruels, motivats per la cobdícia del que no es posseeix.

Abromats en el trist amaneixer i en l'amarga impotència de la nova inabastable posta.

No, no ho oblidem, el record és l'essència de l'estima en el bé i la millora de l'errat.

Distint és el sentiment de revenja i ràbia que ara i després ens rodeja.         

Castic en persones i sers bruts abastant-los més enllà de les descendències. 

Diuen que..

Les paraules són la configuració acústica de les idees.

Les idees són el reflex de les vivències dels nostres dies.

Els dies són marca de la guia en nostres vides.

Les vides, les que són hui tan poc valorades.

SRJDC

Voldria tindre els ulls dels vents, 

o eixe encert dels minuts precedents,

el poder allargar la meua mà

i transformar-ho en el somni del que no es fa.

Voldria tantes i més,

i desitjar-ho com si jo pogués,

recollir la força de l'esperit pertinent, 

amb el seu propi benestar,

i adjudicar-lo concretament.

Ara, toca patir moments incomprensibles,

on les injustícies són ben certes

i ens ocupa la tristor de les vergonyes.

Pobre de l'animal i del ser humà,

eixe que ens deixa hui, un marcat demà.

Injustícies, sense poder d'actuació,

qué gran decepció!!

Osama, Osama.

I els mitjos de comunicació

denou ens han fet partícips 

d'una notificació a tota banda

dels democràtics de la Casa Blanca.

De Obama a Osama, 

un tir al cap i l'altre a la cama? 

o era al pit?

Diuen que l'han mort,

que bo.! 

I jo que sóc un bord,

pense si algun dia haurà existit,

el tio, del món més perseguit.

Ara, tots ho criden amb delit,

és mort, és mort,
i no sé si jugar-me un dit. 

Alumne i fill, i gran bord,

fins a ell els millors han acudit,

assassins de l'exercit
que fa cria del mal al parit,

i jo sols veig la foto d'un tort,

i sí, sembla un refregit. 

I no hi ha cos en exposició?

qué ha sigut menjar per als peixets?

Pobrets, pobrets, 

agafaran indigestió.

Obama, Obama,

qué has fet del Osama?

Amb tot açò estarà la pena pagada?

Està tret de la manega per tapar la gran cagada?

Cap on fareu ara l'escapada?
Ai... Obama, Obama, no estaràs fent de Osama?