"Som fruita que maura el temps,

és bona, i dolça,

i camina des de l'agrenc,

fins a ser, dolent i mal olent".

Naixen xicotets i nus,

indefensos davant el mig,

però agafats al peu mamari

fan les rals llargues, fortes,

eixes que al futur seran;

mirall del que brollaran.

La fruita serà fina i dolça,

serà agraïda, acolorida,

cosa que el temps i la enyorança

a tots sempre crida,

i no pot haver aliança.

Però a crescut,

des de la flor al pinyol,

i la vida així ho ha volgut,

des del ser i el voler,

i més si cap, del que s'ha viscut.

Eixa fruita,

sempre elevada,

altiva en l'espècie,

sabuda i venerada.

El temps la maura,

i la empobreix,

però, com tot el que creix,

adquireix saviesa i cordura,

i fa bo, el que és mereix.

Després del màxim esplendor,

de les baixes front al vent,

de les malàries, pedres i gelor,

aguaita la vida sent conscient

aferrant-se; a la pròpia por.