Podria alçar-se el vent

o podria seure l'aire,

però mai podré gitar-me

deixant de ser versaire.

Podria llegir-me la gent

o podria escoltar-me i caure,

però sempre molt conscient

de que ací hi ha un rimaire.

La lletra me farà valent

reflectint tot el passar,
intentant no ser dolent

al contar i expressar.

I assegut al assabentar
que la millor cosa dels humans,

és; no caure en les mans.

En el tren dels colors

naixen estes cançons,

naixen les cançons.

Huit cares, que són molt  guapes,

i dos xicots, ben mascles,

i dos xicots, qué mascles.....

En el tren i els colors,

els companys dels dolors,

els companys i els dolors...

Qué xiques més grates

tan fines i tan guapes,

tan fines i tan grates.....

Es versa per contar,

es versa per alabar,

es versa per recordar;

però esta és per memorar,

el que es té que cantar

i a vosaltres estimar....

Ací, deixant quatre lletres per ahi, quatre més enllà i intentant agafar-les totes les poques que sé jo, de l'abecedari, i després entre mesclar-les i poder veure si la història és bona i arriba, o si en veritat va i a la fi, canta i ressona, i diu ; va tira-li un pa que se'l fa..!!!

Però visc en un món, el meu, ciutadà com tothom.

Dia a dia, sense malicia, com en família.

Visc i vaig per el camí de la pròpia senda, però sempre amb mira per si perilla.

El temps transmet el passat i aposta sempre en el futur, que sembla roí i dur.

Però mentre tant, intentem deixar nostra mediocre senya del que no res ensenya.

Gran culpa del que no aposta, del que no ix de la closca.

Irremeiablement, la gent pot ser siga eloqüent, però sempre, de entre tots ells, naix un moment.

Saber qui és, sóc i som, deuria ser la primera lliçó en aprendre tothom.

"Som fruita que maura el temps,

és bona, i dolça,

i camina des de l'agrenc,

fins a ser, dolent i mal olent".

Naixen xicotets i nus,

indefensos davant el mig,

però agafats al peu mamari

fan les rals llargues, fortes,

eixes que al futur seran;

mirall del que brollaran.

La fruita serà fina i dolça,

serà agraïda, acolorida,

cosa que el temps i la enyorança

a tots sempre crida,

i no pot haver aliança.

Però a crescut,

des de la flor al pinyol,

i la vida així ho ha volgut,

des del ser i el voler,

i més si cap, del que s'ha viscut.

Eixa fruita,

sempre elevada,

altiva en l'espècie,

sabuda i venerada.

El temps la maura,

i la empobreix,

però, com tot el que creix,

adquireix saviesa i cordura,

i fa bo, el que és mereix.

Després del màxim esplendor,

de les baixes front al vent,

de les malàries, pedres i gelor,

aguaita la vida sent conscient

aferrant-se; a la pròpia por.

Anomenau com cregues

Poesia?

Que és fer poesia

sinó el posar l'anima en pau.

O és el posar

les lletres ordenades

totes al versar

i perfeccionades?

O serà dir allò 

que pocs veuen,

i que fins al nadó

sempre exalten.

Que és la poesia

sinó un moment

que transmet en via

nostre sentiment.  

Que és poesia

sinó el que s'ha d'alabar 

i el que dolçament cria

el que ho té que contar.

Dansen paraules 

amb sentiments,

i naixen les faules

per moments.

Territori per explorar

i sent eloqüent,

i més que les relaten

sense ser un portent.

Fes poesia,

no pares,

digues dia a dia

el que vegues,

el que penses.

Dansen els contes,

ballen les lletres,

contant, històries fetes.

Vola i en l'aira 

conta i viu,

contagia alegria,

canta i riu.

"Anomenau com cregues

posant-li un nom,

fes el que degues

per a tothom".

Matinet, manitet..

"Diumenge de matí;

va..!  tira-li.

Comença el destrellat

deixant la feina de costat".

No passa res..

Després ens afanyarem,

si, un poc més.

Però ara, me caguen..!!

les lletres m'enganxen.

Versem sobre el dia i la nit,

sobre el pobre i el més ric,

de la planura i de la serra,

amb la fauna i la pesquera.

Al polític, a l'autocràtic,

i al teu veí; fàstic,

a mon tio i el cosí,

i al més democràtic.    

Versem a tot allò que es meneja

i fins i tot, per als que tinguen enveja.   

Esta és la meua terra

i per parts el seu sentir,

sent pura i transmissora

fent de bo les coses del ahir.   

El seus vents, el sol,

i les seues grates gents, 

lluminoses del cresol

flamants i eloqüents. 

Galopa el vent

  "No intentes sentir-te culpable, ja qué de les errades sempre s'aprén, i el vent a la fi se les endurà. Donar un pas en fals sols és aprendre, és avançar".
"El subconscient les recordarà, males per experiències, però no mai a elles s'acostarà, les deixarà en rere, perqué se les porte el vent.
Afanyat vent, galopa".


Galopa el vent

suturant les ferides,

eixes que té la gent

apilades al subconscient, 

revivint les efemèrides  

del que no és un bon vent. 

Galopa el vent, galopa,

estat pur en nostra ànima,

brolla en nos l'espurna

vivint-la sempre encesa,

mirall de la franquesa

del fet cru que pertoca.

Galopa vent, galopa.
Quedat enrere, que toca.

Se que no es menga on es caga, però ara, me toque la braga.

Se que no es menga on es caga,

però ara, me toque la braga.

Membres del comité

que voteu al .S.O.E. i P.P.

Sabeu el que voleu

o tal vegada defenseu?

No feu demagògia

parlant d'una nostàlgia,

agafeu ara el llistó

i lluiteu un muntó.

L'època és molt dura

amb vista de més crua,

i la nostra aportació

ha de tindre; diferent visió.

Ja esta bé de perdudes

les que són tan merescudes,

i no tindre sempre que pagar

el que té que laborar.

Les oscil·lacions del mercat

me fan molt mal el cap,

per això, no mai m'he dedicat.

Si explota la guerra

i puja el petroli,

ja s'ha cagat la "perra",

maleïts, qué fàstic,

va i ens pugen el plàstic.

Si a la Costa del Marfil

no s'acaba la guerra civil,

a mamar-li-la al xoto

que no hi ha més "choco".

No tenen la gallina

que posa el ou,

i la veritat s'endinya

en el que mou.

Tampoc la vaca

que faça la llet,

ni matèria prima

del que ell està fet.

Augmenten la producció

en molts mils de milions,

i estimen que la fabricació

la cobraran en cançons.

Ens fan una explicació

baix la seua objecció,

cosa que ja no crec,

i confiança, és cert.

No es podrà fer un ERE

ni res a l'estat guanyar-li,

i miren al pobre salari

del nostre "mensualari".

I voldran més hores a treballar,

però esta victòria,

no l'haurien de guanyar.

Molts pegaran cabotades

callant per una resposta,

i posaran les hemorroides

estant sempre disposta.

La productivitat,

és treball d'anonimat,

i la complicitat,

està morta, o de costat.

Esta és una, la visió,

després vindrà, o no, la confrontació.

Molts diners vull que guanyen,

però a mi, que no més em lleven!!!

Una Tribu...????

Diuen que han trobat

una tribu en l'Amaçones,

i encara no s'hem adonat

que sa casa és de veres.

Pobra civilització

educada i destructora,

tot mereix la protecció

en obligacions de transmissora.

Parlen de preservar

i es mofen en el dit,

i després de publicar

tot cau en l'oblit.

Quetes eixes rates

que certament els buscaran,

quedeu-se en les cloaques

que ells ho agrairan. 


Viuen per a ells
 i en el seu habitat,
no són els cadells 
de la nostra realitat.


I per obtindre un minut
en la noticia del dia,
difundeixen el contingut
en que açò és una alegria.


Ja ho han fet públic
des de la base al Brasil,
i creuen molt pràctic
el contar-ho a les mil.


Que se li va ha fer,
així està este merder.
O en tot cas la visió
en esta exposició.