El camí no el deixà moures,
el reclamà i l'espantà.
Va ser amarg en patiment
en eixe últim moment,
i de les alegries, ni se'n recordà,
i per això que caigués.
...............És mort, no es pot fer res!
El camí no li deixà
cap marge de maniobra,
ni per ha ser conscient
en ser ajudat al moment,
acostant-se la maleïda hora
en que tot damunt se li assolà.
...............Patint, fent sofrir, açò s'acabarà!
El seu cap i el rec
no va per un mateix camí,
ni pot voreu objectivament
enfoscant-se en el patiment,
i buscarà la alliberació en un fi
deixant la vida i quedant quiet.
..............No pot més, vol quedar cec!
El camí no té fi,
però ens pot arribar,
ajudem-lo amb recolzament
i que siga veritablement,
i no descuidem en observar
doncs és; una malaltia fins hui.
............Recorda, demà pot no estar ací.
En memòria dels caiguts,
i dels que seguérem creguts
de que els mals eren vençuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada