El record està mullat
en la nostra generació,
doncs el que hem passat
en el sofrir i en preocupació
no pot quedar oblidat.
Recorde els trons,
la pluja, les botes d'aigua.
Recorde explosions,
olor a gasolina
i les fortes inundacions.
I la seua rapidesa
en agafar el nivell,
que bruta i espessa
arrasà en lo vell
de casa en casa.
Mil històries,
totes diferents,
però ben agermanades
en patiments
i paraules afables.
Vehicles amuntonats
i carrers plens de trastos,
animals morts
i persones faltades.
Desplegament militar,
la cartilla de racionament,
el donar el que se té
i el tindre necessitats.
I com no, que també;
mentides als damnificats.
Així és, ho puc recordar,
i el perdreu quasi tot
en trastos de llaurar,
i les històries de xicot
que em varen abraçar.
Era el medi meu,
esborrat en una nit,
tot i si creguéreu
que puguera ser patit,
el veí, també tingué lo seu.
Recorde el riu,
de gom a gom, ple,
salvatge i viu,
brau en espectacle
i que ningú somriu.
Recorde l'emoció
per viure una riuada,
que pel meu iaio
era contada.
Recorde els plors
i la seua frustració,
en adonar-se'n
que era pantanada.
I recorde, i recorde,
volguent deixar-ho ahi,
ja que fins el Gran Pare
també estigué ací.
Recorde les robes
dintre del meu armari,
la destinada a les riuades,
la clàssica i la de diari,
i que d'aigua segueren les botes.
Recorde tantes coses
tantes i més,
que deixe ja estes coses
que cansen i demés.
