diumenge, 24 de novembre de 2013

Per mi i per tu


Camí brau i sentit, 
que per tots és posseït,
amb l'absència del foc,
de referència veu i calor,
d'intriga o germanor.
Absorbint-nos per la realitat
d'una mirada fosca en claredat,
dels peus al cap,
revisió constant al viatge projectat.
I quede orfe, amb el tresor i cofre,
i rebusque en al passat eslavons,
de generacions en generacions,
i sols troben al tronar
com passen les tempestes i els llepons,
fins ser mut, part del rol,
ser sord i cec, ser joc,
pobre boig i devot.
Plegaries i lluites al camí,
que no es fan pròpies hui,
paraules i lletres,
que al pas del camí moren quetes,
tenint-les atrapades
en un mar de confusions,
i certeses a les clares
i injustes fraccions i conclusions.
Allunyats queden aquells
versos forjats cap a la llibertat,
cant i naixença en mort d'un presidi,
que alguns feren bons, com el Ovidi.
I continue obrint al cor les portes,
aquelles que reconvertides en finestres,
les deixen entrar mentre les van cantant,
amor per les terres del llevant.
Que sàpiguen qui som,
d'una banda al altra del món,
i per tothom.
Ací és trista certesa i costum,
fer nostre el tot, i el Mare Nostrum.
Ací és costum, ser gentils i acollidors,
però també, poc lluitadors i estimadors. 

Bon dia, diumenge, País, terra. Gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada