dimecres, 7 de novembre del 2012

Una ment i un camí. Diferent.



El sentir-se diferent
és forjar-se en pensament,
i per perdre's al camí
no és ser fàcil ni inconscient,
tenint emoció i frenesí 
en agafar-ho al moment
per sentiment genuí....
Però....
Interposant-se al mig esta ment,
agafarà el sentit contrari,
no sent de mala gent,
ni pareixent precari,
ni mal ocurrent.

En pensar calmosa i geladament,
i abona't pel que en transmetí,
Pare meu...pensant calorosament; 
erraria, però faria el pi.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada