dijous, 15 de setembre del 2011

Trist i penat


Gens trist i si letàrgic, 
banyat pel fumeral
ara pense, conte, i em ric,
amb la mira primordial 
de tot allò que escric. 

Trist per no creure
allò que no crec ni veig,
doncs mirant en rere
m'assabente del boig
per no ser més frare.

Crec el que vull
i en algunes històries,
fugir del que tan m'acull
rondant-me en al·legories 
per al perol que brolla i bull.

Trist i també penat,
i per estar la meua ment
contraria amb el debat, 
i per ser conseqüent
amb el que sempre he pensat.

I en aprendre l'imposat
des de ben xicotet,
no pot ser oblidat
el que no pense ni crec,   
ni en tot eixe relat.

Trist ja no estaré
un moment que segur ve.
Moment de l'aigua beneïda,
ni quan s'entre mescle  
el fum amb l'eterna recollida.

No creure amb el que m'acull
per estar trist i penat,
m'ha postura és la que vull,
per això; 
s'acaba este nul relat.

....però guanyarà la tradició
en tota esta narració?
Ni trist ni penat
estaré ací, per al contat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada