dimecres, 4 de maig de 2011

SRJDC

Voldria tindre els ulls dels vents, 
o eixe encert dels minuts precedents,
el poder allargar la meua mà
i transformar-ho en el somni del que no es fa.

Voldria tantes i més,
i desitjar-ho com si jo pogués,
recollir la força de l'esperit pertinent, 
amb el seu propi benestar,
i adjudicar-lo concretament.

Ara, toca patir moments incomprensibles,
on les injustícies són ben certes
i ens ocupa la tristor de les vergonyes.
Pobre de l'animal i del ser humà,
eixe que ens deixa hui, un marcat demà.

Injustícies, sense poder d'actuació,
qué gran decepció!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada