diumenge, 20 de febrer de 2011

"Som fruita que maura el temps,
és bona, i dolça,
i camina des de l'agrenc,
fins a ser, dolent i mal olent".

Naixen xicotets i nus,
indefensos davant el mig,
però agafats al peu mamari
fan les rals llargues, fortes,
eixes que al futur seran;
mirall del que brollaran.

La fruita serà fina i dolça,
serà agraïda, acolorida,
cosa que el temps i la enyorança
a tots sempre crida,
i no pot haver aliança.

Però a crescut,
des de la flor al pinyol,
i la vida així ho ha volgut,
des del ser i el voler,
i més si cap, del que s'ha viscut.

Eixa fruita,
sempre elevada,
altiva en l'espècie,
sabuda i venerada.

El temps la maura,
i la empobreix,
però, com tot el que creix,
adquireix saviesa i cordura,
i fa bo, el que és mereix.

Després del màxim esplendor,
de les baixes front al vent,
de les malàries, pedres i gelor,
aguaita la vida sent conscient
aferrant-se; a la pròpia por.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada