dimecres, 20 d’octubre de 2010

20 d'octubre 1982


El record està mullat
en la nostra generació,
doncs el que hem passat
en el sofrir i en preocupació
no pot quedar oblidat.

Recorde els trons,
la pluja, les botes d'aigua.
Recorde explosions,
olor a gasolina
i les fortes inundacions.

I la seua rapidesa
en agafar el nivell,
que bruta i espessa
arrasà en lo vell
de casa en casa.

Mil històries,
totes diferents,
però ben agermanades
en patiments
i paraules afables.

Vehicles amuntonats
i carrers plens de trastos,
animals morts
i persones faltades.
Desplegament militar,
la cartilla de racionament,
el donar el que se té
i el tindre necessitats.
I com no, que també;
mentides als damnificats.

Així és, ho puc recordar,
i el perdreu quasi tot
en trastos de llaurar,
i les històries de xicot
que em varen abraçar.

Era el medi meu,
esborrat en una nit,
tot i si creguéreu
que puguera ser patit,
el veí, també tingué lo seu.

Recorde el riu,
de gom a gom, ple,
salvatge i viu,
brau en espectacle
i que ningú somriu.

Recorde l'emoció
per viure una riuada,
que pel meu iaio
era contada. 
Recorde els plors 
i la seua frustració,
en adonar-se'n
que era pantanada.
  
I recorde, i recorde,
volguent deixar-ho ahi, 
ja que fins el Gran Pare
també estigué ací.

Recorde les robes
dintre del meu armari,
la destinada a les riuades,
la clàssica i la de diari,
i que d'aigua segueren les botes.

Recorde tantes coses
tantes i més,
que deixe ja estes coses
que cansen i demés.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Passa al país, al país veí.

Passa al país veí,
la sempre França.
On tenen una llei
sense mancança. 
Passa, se'n adonaríem,
maneres d'actuar.
Més valoraríem
alhora de reclamar.
No hi ha remei,
poca devoció.
Pobre cervell
projecte d'assimilació.
Veig les noticies,
caos i necessitats.
Duen molts dies 
i estan capacitats.
Un treballador,
part i sindicalista.
És de ser complidor
i estar en la llista.
És de bé comú,
en fer el que toca.
Tots i cadascú
paguen la quota.
Vaga general, 
sent afiliat.
El sou que val
a tots és pagat. 
Passa al país,
país veí.
Patirem per els talls
jugant al biribí.
Afectat d'enyorança,
poc aconseguit.
Agafa-ho amb força
tenint-ho assumit.
Passa al veí,
ho veig.
Diferència en llei

i jo el lleig.

divendres, 15 d’octubre de 2010

És ell, jo el conec.

Passat, present, i encaminat,
a la senda com les ovelles.

Deia pepito l'espavilat; 
dia a dia es coneix a les persones.
Deia pepito l'exaltat;
que jo sempre tinc les veres.
Deia i deia, sempre altivat,
el pepito de les caganeres.

Passat, present i, malgrat,
en el caminar de les setmanes.
Passat, present i, malgrat,
en el dia a dia i en jovenalles.
De col·legi al privat,
i a l'institut tres anys i dies,
sent els reis del ramat 
i de les males idees. 
Després, i per obligatorietat,
25 anys en carretilles.
I després del trasllat
pareix que som més joves.
Ara, al nimbau del carenat 
gelaters inexperts i febles.

40 anys estic emparellat
en una de les grans persones,
tot ell és un trellat
per les moltes coses,
i les tecles sinceres.

Deia pepito, pepito l'exagerat,
però sóc guapo i faig rialles.
És pepito, el gran orat,
el que castiga les orelletes. 

Passat, present i, sincerat,
es veuen millor les coses.
Passat, present i recordat,
fa obrir noves bones, i metes.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Dia 9 d'Octubre. Obrint Pas.



Era un dia assenyalat
i mai millor dit,
la pluja he maleït
per no haver-vos escoltat.

Decebut m'he quedat
quan el concert s'ha suspès.
Ara, ja veurem quan vostès
tornen a l'entaulat.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Són miners.

Traure el cap del forat
veient denou la llum
s'ha de convertir en desitjat,
caldria gaudir-ho com el fum
traguent-li profit i consum.

Mentre tant, extenuat i descosit
aguaita la víctima, el miner,
com en un espectacle de circ,
ell xafarà la pista, seguent pioner,
i farà el camí com a primer.

El món els dona la benvinguda
i està content i aplaudeix
per la victòria conquerida.
Quan de l'ham se'n va el peix,
per Déu, el grup s'ho mereix.

Ara, caldria estudiar molt bé la salut,
després, una possible indemnització,
i reflexionar-ho amb inquietud
per què de tot l'ocorregut
ell ha sigut el que ha perdut.

Trau el cap ratolí,
i trau-lo ben fora d'ací,
ben moblat i amb trellat
et pot dur a l'estrellat,
sense deixar la família de costat.

Memòria per a la memòria.

El camí no el deixà moures,
el reclamà i l'espantà.
Va ser amarg en patiment
en eixe últim moment,
i de les alegries, ni se'n recordà,
i per això que caigués.
...............És mort, no es pot fer res!

El camí no li deixà
cap marge de maniobra,
ni per ha ser conscient
en ser ajudat al moment,
acostant-se la maleïda hora
en que tot damunt se li assolà. 
...............Patint, fent sofrir, açò s'acabarà!

El seu cap i el rec 
no va per un mateix camí,
ni pot voreu objectivament
enfoscant-se en el patiment,
i buscarà la alliberació en un fi
deixant la vida i quedant quiet.
..............No pot més, vol quedar cec!

El camí no té fi,
però ens pot arribar,
ajudem-lo amb recolzament
i que siga veritablement,
i no descuidem en observar
doncs és; una malaltia fins hui.       
 ............Recorda, demà pot no estar ací.

En memòria dels caiguts,
i dels que seguérem creguts 
de que els mals eren vençuts.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

A que no..!!

Me volen menjar el cap
I jo el clave dins del forat.
Me parlen de nacions
De pàtries i demés,
I me toquen els collons
Per que no entenc res de res.
Me parlen de religions,
I de resurreccions,
Implantant-me uns valors
Dels que no són portadors.
Es creen sectarismes
Apartant-se com a racistes.

Me volen menjar el cap,
I jo, el clave dins del forat.
I la gent del voltant
Va, camina, va botant.
Unes vegades dos en davant,
I altres, tres en rere caminant.
Es crítica i es raona,
I la raó sempre es dona,
Dient que mai més,
Però mira,”en la misa va y los vés”.

I a tot açò, com va rodat,
Ho tenim ben dins, en la societat,
Estat i religió no en el poder
Obligat serà el fer.
No estic a l’edat mitjana
Ni lluite per la galana,
No sóc cavaller,
Ni rebel, ni pistoler,
Ni al servici de cap, cap,
Que mane a l’estat.


Me volen menjar el cap,
I jo, me quede estranyat,
Doncs, amb tanta relació
M’inunda, m’amarga la reflexió.
Pobres amigues, les persones,
Que són ben conservadores
Fortes rals i sentides,
I per als drets fonamentals
Que no siguen, en ells, tan reals,
I res diguem de lliberals.

Es pot tindre doble vara?
Ni pensar-ho, i si me pega a la cara?.

Me volen menjar el cap,
I jo, ho deixe a l’altre costat.
Sé on tinc el coret
I també, el meu angelet,
Sé qui sóc, i no qui seré,
Sé on estic, i no si estaré.
Jo no vull cap mal per ningú,
Ni compartir, el que no siga comú.
Jo no vull obligar, ni contagiar,
Del que jo poguera pensar.

Així què, per què me vols menjar el cap?
Si no sóc persona de trellat,
Deixa’m home, deixa’m de costat.
Estaré segur, estaré molt malat,
Tan malat com, ben malat.

Per què tinc el sentir al revés?
I mira que escolte, i atenc, i no crec res.
I llig les noticies, i veig la televisió,
I sols me crea, molta repulsió.
I en la calma l’ànima,
Que me diu, va camina,
I oblida-la, és mala per a la visió
I crea confusió.

He arribat a la trista conclusió;
Que si per boig arribara
No patireu, i qui poguera
em posara en reclusió.

I me volen menjar el cap,
I jo pense, mira ací, l’altre cap.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Obri portes, cel.

Honors a la pàtria,
revistes de banderes,
desfiles terrestres,
força, camí de ràbia.
Banderes nacionals,
Honors de Majestats,
xiulits, autoritats, 
bandes radicals.
Militars i esquadrons,
navals, terrestres, aèries,
fusellers, artilleries,
tanques i canons.
Trist homenatge, 
caigut per batalla,
vil guia en baralla,
ometeres, tu castrense. 
Tradicions, fanatismes,  
violències armeres 
canvis de maneres,
les èpoques distintes. 
Mateixes sentides,
bandera, pàtria,
visions que irradia 
discussions frunzides.

Obri portes, 
humà, fidel,
blau sostre,
que per cel,
milers i aigues.
Obri portes.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Darrere d'una, altra.

I ara que tot açò ja és passat,
en actes, fets i festa,
no seria desgavellat
programar per la gesta 
altra festivitat,
però, això sí, en dia assenyalat.    

A tal efecte i en veritat
la festa està preparada,
doncs, el dia de la pilareta
i si l'oratge ens respecta,
tindrem molta activitat
per als fallers i el veïnat.

Farem un bon esmorzar,
i unflarem el castell
per als nanos jugar.

Tindrem la festa de la cervesa,
fent xarrera i veient a la go go
com ens la posa tie..  

Tindrem a la millor rosa
que sens dubte farà la paella,
si diu allà vaig, ella es posa. 

Tindrem com sempre
els clàssics campionats,
si ens aguanta el ventre.

El parxís i el truc
enguany tenen novetat,
si et no quedes de ruc
i el bon joc has desenrotllat,
soparàs com un Duc
i així seràs premiat.
      
Els sopars seran al Amadeus,
lloc de bons amics, i millors preus.
En quan als trofeus,
són a càrrec d'altra comercial,
a la que també sempre veus
i de manera anual.
Ell ell JT Bernia,
enguany com és normal
altra aportació fonamental.

I com estem disposats
ha tirar per la finestra
alegries i no ventositats,
no donarem cap pista,
i direm les veritats
per si ens toca la rifa. 

Un televisor, de Lcd's,
diuen que molt bé ha de vores
amb trenta-dos polsades.

I és molt lloable,
la que tenim per plegable.
Per al xiquet, una bicicleta.
O per al adult, o per a la xiqueta.

I si et pareix poquet
pensem tirar-nos un pet,
rifant també, un patinet.
I si et pareix poquet,
tornarem a tirar-nos altre pet,
rifant de nou, altre patinet.

Així que amic,
no se si vaig, o vinc.
Però, si hem busques, 
o me negues,
per este o qualsevol art,
hauràs de vindre
a la comissió del Parc. 

Hola, bona vesprada.

Bona vesprada 
i de cor sincer 
cavallers i "cavalleres". 
És per a mi un plaer
i a més a més, és de veres.

Arrepleguen vostès
la meua abraçada
i repartir-la com cal.
I no hi ha ni que dir
que si sobra, al poal.

Arrepleguen vostès
la meua abraçada,
que és sens dubtes
sincera i estimada.

Tan hui com ahir 
sempre estic als seus peus.
Si voleu amor, o un tir,
ja saben,, fes el que creus.