Eres tú

La tinta,
mi huella
con letras
rociadas
de flores.

Con lazos
sin sangre,
con venas
de polen
y amor.

Suspiro
furtivo
de verde
papel
aroma.

La Vall de La Murta

Podria ser la tremolosa mà
acariciant-nos el verd de l'ànima
o el suau vent de la veu per la pau
en l'esperança d'un cor malcriat.

Podria ser el ombriu en la puresa
al balcó d'un cel estrellat de l'est,
o el digne paradisíac jardí
que s'avala perla, joia i tresor
plenant passats del present al futur.

Podria ser, podria, el palpitant
alè d'un sospir, bellesa divina,
Podria ser i és; Vall de La Murta.

"En el mar dels estels"

Podríem desdejunar
aires suaus de pau
untats per abraçades
en la rosca del llit,
mirant amaneixers
en el mar dels estels
del fons dels nostres ulls.

Podríem també ser vent,
la tempesta en el llac,
comandants de la nau
amb el galó per marca
xafant-nos el taló
i fotre'ns entrepans
al cràter del volcà
en ballar els acords
de l'amor matiner
amb els sucs corporals.

Sí, podríem i deuríem;
donar-nos el bon dia.

"Por un tanto, venas de aire"

Tanto ofrecer la mente fuerza
y el viento se llevó el recuerdo.
Tanto echar de menos los días
y el sentir los quiso en añada.
Tanto en el miedo del mirar
y los ojos lloraron su ausencia.
Tanto vestir el vestido
y quedó desnudo el escudo.
Tanto en el tanto del temblor
y palpitó un fallo motor.

Pese a tanto en aquel dolor,
corre por las venas su aire.

Al tacte d'una sesta

Somie la mirada del passat
en un record de fusta,
al temps d'aquella llum
que gravant ferem gesta.

Descric el marcatge
amb una ferida adornada
en el vaivé d'un sospir.
Clavill de vida que m'atrapa,
que supura i embogix
en cada flash a l'iris.

Flotan veloces los sentires

Su obra ha sido elegida en el III Concurso de poesía  “LIBRIPEDIA" y formará parte de la antología que llevará el mismo nombre. 

Lácteos que nacen la noche
vía luceros en el cielo
por un recuerdo de su amor,
mas surca fugaz el sentir
segundos en el horizonte
entre los libros de su mente.

No poseo acta de guardián,
ni título de posesión,
pero duele volar poseso
bajo luces de oscuridad.

"Llençols clandestins"

Solicita la sang
un motor
palpitant;
un dia clar
amb escalfor
de Sol,
un raig
de llum
amb cel blau,
un mantell
de blanca actriu
i mare Lluna,
un estel
brillant
de glòria,
una brisa
beneïda,
un somriure
de pluja
mullada
amb un port
d'amor
infinit,
de raça
marejada
i ferida,
de vida pròpia.

Solicita dites,
una finestra
a la flama
i mil victòries
i mil colors,
un món
per esperances,
cures de fera,
torxes de flama,
bocins d'àngels
i poc després;
presó en les nits.

Soliciten
sempre ells;
cors de lletra
i llençols clandestins.