divendres, 2 d’octubre del 2015

De bat a bat en debat

Xe tu, de quan en quan renaix descompensat
per numerologia i conte desproporcionat,
la ruqueria en el temps del rimat
i per buidar les pobres lletres el cap,
i així emplenar un temps no empleat 
contant-los amb la mà i en el temps passat.


Podries estar sufocat,
però no hi ha debat.
El temps i el trellat
en el camí és mostrat.

Podries estar encantat
per allò ja contat.
Primer més bé seria grat
vore la personalitat.

Podries estar en estat
sent fidel i alliberat. 
I a l'esquena del nat
ser mal racionat.

Podries ser en veritat
el poder ser qüestionat.
Però en la personalitat
està la mediocritat.

Podries, en barbaritat,
per falsos ser mencionat.
I per la pròpia qualitat
vores hipotecat.

Podries ser; criticat.
Podries ser; alabat.
Podries ser; psicoanalitzat.
Ser el culpable de l'activitat
o un ser noble en realitat
per tot allò bo demostrat.
.
Podries ser ben bé; fixat,
forja't un lloc o busca't un costat.

Bé.....ja m'he cansat,
vaig a estar callat. 
I ho deixe per què ja he acabat,
i perquè fa hores que he esmorzat,
i com no res he dinat,
ara que pense; estic "afambrat".

au..Gaudiu, que el cap de setmana ha arribat,
però podríeu, o no, buscar-vos la felicitat.

I de banc unflant la sang.


Amb cara de son
Paga el "pato",
Rodrigo el "Don"
Un ric xato,
Rodrigo el "Don"
Un tal Rato.
No és el cas
Hui en el fracàs.
Va, que ara vaig,
Ho conte i nyas...!
Va, que ara faig,
Amb la faixa
I fent la cua
Cara caixa.


Fa un bon rato 
Que vinc del banc,
Ni sent nato
Passe de cranc.
Pas enrere,
No puc pagar,
Tinc telele,
Aneu a cagar...!
Dimarts, dijous,
De huit a deu,
Me toca els ous
Tota la seu.
Jo l'enviaria
Al fons del mar,
S'ofegaria
Lacajamar.
Dimarts, dijous,
Dues cues al mes,
I si som braus;
La caguem més.
Dimarts, dijous,
Dimarts, dijous,
Banyes de bous,
Llàstima en sous.
No tornaré
A poder ser,
Ho giraré
Des del carrer.
Menut, menut,
Menut merder.
Trobar sabut,
Feina que fer.

Tingau bon dia
Amb alegria,
Però amb "ia"...
Dineu al mig dia.