El desfici convertit en vici.
Altre dia ens descobreix
La llum del romanticisme.
Altra matinada que ens floreix
Un somni i nova fe
I el voler en ser un mateix.
I jo, vull més, com tu,
Ho necessite, ho estime.
Sóc presoner en el creure
I l'esclau del rumb junt al temps,
Amb sanguínies forces i corrents.
És la marca d'estar protegits,
És la senyal que condemna
En allò que vola no i ens queda.
De nou, un nou, el món i el robatori,
Un ser profund, intern, lliure,
Sent pedra, volcà, sent silenci,
I gravitant-me dins del perdut camí.
Trobada adherida, formosa,
La que troba el trobador,
La que marxa en el viure,
La que fa un sentir que no calla,
I la que desemboca un voler
En mostrar el teu, meu ser.
Altre dia floreix,
I somie despert un plor,
Un sentir, un dol en plaer,
Una mirada, una flor,
Una lletra sense pilars
Amb aurores boreals,
Una bonica mirada per eixa lluna,
Que naufragada, és espurna.
...altre dia,
En imaginaria resposta,
...altre dia,
Fent el fugit d'esta closca
I travesses en aposta.
Sóc ací, AMOr, tERRA,
Sentiment que no erra.
