Uns Haikus a la Mantis Religiosa.

Mira la vida

per la finestra nua. 

Verí que mata.

                                        (Roser Furió Antoni)

Ferma per Mantis

dins del cel i la terra,

peu de guerra.

Un bes per l'amor,

nascut cult, religiós,

vida en mos.  

No ho sé.

No sé si són negres,

blaves, o són roges,

el que sí és de veres;

que semblen rates.  

De quatre i huit potes,

i sí, semblen persones males

semblant-se; ha escòries i lladres. 

No és una espècie

d'animal en extinció,

és l'inflador del fetge

per la ruïna en la gestió.

Parlem aleshores 

i amb el malgrat més,

doncs som descendències

i pont de referències,

hereus en dependències.

No sé si són roges

o tal vegada foren blaves i negres.

Tots venen amb trages 

alineats i amb corbates,

i amb molts bons coratges, 

i de costum, amb impostos i taxes.  

Trons i pors

El dia dóna pas 

vesprada en trons,

seria un bon cas

isca d'albellons. 

Esclafits al cel,

remors en temor,

volguda pluja,

vida i amor.

El bé contra el mal

És blau, és clar, és Sol,

brava adversitat en la foscor.

És blanc, o negre, és roig, àngel i dimoni,

des de la lluita al bressol 

i fins l'arribada al subsòl.    

Un més.

S'acaba el dia, i dimarts, 

espere haver lluitat bé contra les adversitats. 

Demà serà dimecres, 

ja provarem ixes peres, 

vinguen verdes o madures,

i si després, les caguem senceres. 

Ara, toca relax i salut, 

i molta força al...