Deuríem..!

Deuríem, 

clar que podríem.

...i amb força.

Un crit forjat,

alçar la veu,

força, seu.

Amar, la mar,

camí de terra,

cim de serra.

Cavalcar bé,

galop, frenesí, 

és clar que sí.

La llengua,

la mare forta,

bressol, certa.

Amb esperit  

de batallador,

amor al cor.

Amb música,

amb poesia,

una via.

Gent en terra

per ser natius,

esser vius.

Transmetre sí,

sí deuríem,

forçaríem.

Ser herois, 

de sang i galants,

valencians.

Eva Celaya

...(MIL GRÀCIES PEL TEU MOMENT..

i fins veure'ns de nou.

Que Kuala Lumpur siga ta casa,

si eixe és el camí.

Però davant tot, SIGUES FELIÇ..!) 

Tu, temps i estat,

que la ment no esborra

pura amistat.

D'una part un món,

on mana la distància

i no ens confon.

Sembla que és curt

el moment d'abraçada,

estaca d'escut.

Llum, pau, guia,

portalada del camí

en Malàisia. 

...Tu, temps i estat,

que la ment no esborra

pura amistat.

I per llunyana, 

sempre estarà ella,

nostra, sent lluna.

Valga un Haiku,

possés entre nosaltres,

creada per tu.

Caldria semblar-se,

en no ser i en voler

al referir-se.

Tu, temps i estat,

que la ment no esborra

pura amistat.

És la Celaya,

plana, neta, serena,

transparent, Eva. 

Imma

Com si fos una gota de mel

que daurada ens encisa,

vinguda tu eres del cel

fragància d'humil brisa

i dolça com un caramel...

No hi ha sons, ni paraules,

ni contes de belles faules,

que relaten tant d'amor

per ta persona i formosor,

orquestrant tal rebombori

pel teu; feliç aniversari.