Marca al pit

Hui has passat,

Si, pel meu costat,

I me'n he adonat.

Ha sigut diferent,

Més conscient,

De guapa gent.

Com un sospir

Revé el ahir,

Allunyada bala en tir.

Hui he estat,

Sí, a tu ancorat,

Al record i al malgrat.

Fràgil davant fortí

Culpable bergantí,

I al tall; “guillotí”.

Un cas i un Pla

Que a Corbera va,

Lletja lletra, exposà.

Hui m'he sentit,

Patit i fugit,

La culpa del pit.

Nou aroma

I perdó de Roma,

El que aborrona.

Demà toca, Curs i examen.

El coet  i coeter

Coet, coet,

fart i satisfet,

és obligat

fer-te un curset.

Coet, coet,

normativa i decret,

ara toca el fet

de la mà de l’expert.

No és un tret,

i sí, un coet.

Per què tan de decret

per al major i el xicotet?

Coses de l’atzar

que ens vingueren a manar,

i maleït és el noruec

al que enviem a cagar

per la ruïna del coet.

Traca desdejunem

i sopem masclets,

amb pólvora somiem

i els més sorollosos pets.

Les lleis d’Europa

fins en la sopa.

No hi ha dret

aleshores del decret.

Tirar una bombeta

menors de dotze anys,

és una gran desfeta

 que portarà malanys.

Com se les gasta

la nostra administració,

d’ací també treu pasta

i més recaptació.

Tots, home i coet,

hauran de tindre, un carnet,

i sinó, quedar quiet,

en l’herència del coet.

Coet, coet i carnet..!

Una ment i un camí. Diferent.

El sentir-se diferent

és forjar-se en pensament,

i per perdre's al camí

no és ser fàcil ni inconscient,

tenint emoció i frenesí 

en agafar-ho al moment

per sentiment genuí....

Però....

Interposant-se al mig esta ment,

agafarà el sentit contrari,

no sent de mala gent,

ni pareixent precari,

ni mal ocurrent.

En pensar calmosa i geladament,

i abona't pel que en transmetí,

Pare meu...pensant calorosament; 

erraria, però faria el pi.