Sempre explorant

Entre al jardí

On viu el mestre,

I quede mort, allí,

Obviant ser destre. 

I diuen, què és un robo.// Aniversari Manolin sonrisas

Hi pot haver vidriola

o estar encegat?

Hola, hola, hola i ara,

recorda el passat.

Però que gentola,

i el rat penat

que vola i revola

pel meu terrat.

---------------------------

Arribar en retard no és per fer-se més de notar.

Per tant, ara, et tinc que felicitar,

malgrat que el dia no s'adeqüe al natalici en particular.

T'ha tocat, amic "Duke"

Maca com el que més

i el de la vena al revés.

Més bafanejador que un set,

a tu, et dedique este verset.

Que cresques molts anys,

però sols en talla

i de cap a peus.

Que l'aprofites com a metralla

tenint-la com els Deus

i ben llarga com els animals

eixos que tu somies i creus.

I també, ben grossa; 

com la "loto" dels nadals.

Que la vida siga Esperança,

bon camí. No d'enyorança.

Que la vida siga llarga i sana,

grossa, i sempre de castanya, 

però que la tingues xicoteta

com si fos una aranya. 

Feliç aniversari,

home dur, corsari.

Feliç aniversari,

ix ja del armari.

Amb tota la bona bondat,

ací ell, més vanitós que un set.

El maca del "piuot",

i per cert, ben "mariconot".

Tan cert com...

Desde aquí otearás el levante,

 su sol y sus vientos,

 y ahora para recordarte

 me bastan los pensamientos.

 Que lugar más flamante

 tenerte en mis recuerdos.

 Tú mi Rey, mi guía, mi padre,

 mi mentor, mi estandarte.

.................................

Ací, deixant quatre lletres per ahi, i quatre més enllà, i intentant agafar-les totes les que jo sé del curt abecedari i després de entre mesclar-les i poder veure si la història és bona i arriba, i si en veritat, va i a la fi canta i ressona. 

Però visc en un món, el meu, ciutadà com tothom.

Dia a dia, sense malicia, com en família.

Visc i vaig per el camí de la pròpia senda,

però amb la mira per si poguera o si ho perilla. 

El temps transmet el passat, i aposta sempre en el futur,

 que sembla roí pur i dur.

També dona raó, en el que abans era mala visió.

Mentre tant, intentem deixar eixa feble senya, i del que   no sabem si alguna cosa va i ensenya. 

Gran culpa del que no aposta, del que no té closca.

Lamentablement la gent pot ser siga eloqüent, però sempre, de entre tots ells, sorgirà un moment.

Saber qui és, sóc i som, és la primera lliçó en aprendre-la, tothom. 

................................................

"Si has clavat la pota, 

compleix com toca"

"El demanar perdó 

sempre costa un muntó"

"Si no saps manar, 

deixau als altres portar"

"Sempre dansa i balla, 

però mai per baralla"

.......................................................

Si has perdut el xiquet, estàs més que net.

Si té fas major, no fases mai pudor.

Anant alegre, servil i content, seràs sempre, més bona gent.

I si penses ara, que estic flipat, pot ser siga veritat.

Pensa ser superior, serà qué tens alguna cremor. 

No el pergues mai, xiquet, sigues ben ve, conegut i amiguet.

.....................................................................

 

I quan recorde el que recorde, 

que no voldria recordar, 

sempre faig per oblidar,

 i no recordar el que recorde.

......................................................
Per la vida caminem molts anys en línia recta,

i altres anys buscant el camí. 

Però a la fi,

el cercle es tanca.
..........................................................


"Entre el que dec i el que vull. Ahi està el bon escull".

Bon dia lluminós i ple de claredat al camí,
amb nit tranquil·la, calma, recollida i pacient.
Desitja cordura, tendresa, gaudim el minut fins a la fi,
deixa bona empremta, i l'herència al record corresponent.
Entre l'àngel i el dimoni, estarà sempre, eixe testimoni.
........................................

Si fas el que deus, deixaràs de costat el que veus.

Si eres sempre fidel, també seràs cruel. 

Si travesses la porta, a la següent et porta.

Sí, pensa en el gaudi. I quin serà la fi?

Sandra i la seua llum

Davant xica tan riolera;

s'enllumena la nit

i es fa més clar el dia.

És digne, i de rellevància,

fer notar i un gran crit,

fent valdre la gràcia 

del que tu has conquerit.

Les sendes del bon camí,

en els cercles de la vida,

clara, transparent, adorable,

tota en tu venerable.

Il·lusió sense fi,

per ser tan esplèndida,

fina, grata, entranyable,

que tu tot fas valdre.

Sandra, perla del oasis,

gemma rosada,

el felicitar-te és precís, 

i ser també, exaltada.

(En la sort que ens ocupa,  

la família i l'ex-companya)

Valga un home per ser alabat, i, per ben acompanyat.

En un poble no molt allunyat,

viu el meu cunyat.

I té com a veïnat,

a un gran home, 

pel que ja ha demostrat.

Ell és:

Don Lino el crack,

persona de molt de trellat.

Amic si l'has buscat,

amic si te'l has trobat,

amic si t'has mofat.

Gran home el tal crack

que abandera la humilitat,

i si en ell no t'has ajuntat,

encara no tens amistat.

Què sí, què és un crack..!

Admeteu sempre, i amb bondat,

de dia, de nit, o en cel estrellat, 

les millors paraules de grat.

Les diguem en veritat,

i les desitgem en sinceritat,

però totes elles;

per la vostra felicitat.

Bueno, una cosa m'ha faltat,

i és el; muak, muak.

I ara si, ja s'ha acabat.

Company, companya. Desig.

Que la sort ens acompanye cada dia,

en el treball, i en el viure del dia a dia.

En el somriure, en la tranquil·litat,

en la pau, l'amor i la supervivència.   

Que fàcil és desitjar, amar i acariciar, 

com si fos la suau brisa a la vora de la mar.

Desitjat el millor, formigueta ofegada,

que millors temps esperem tal vegada.

Continua espentant, botant, caminant,

no t'atures, i sempre lluitant. 

No ho oblides;  

Té desitge el mateix que me desitge.

I que puguem junts botar de nou eixe bassal

d'aigues brutes i fecals,

que ens han portat hui tots els mals.

Desitja, però no pares de dir ací estic jo,

sigues tu, el nou pas en el meu camí, 

senda de la llum, de la llibertat, de la transparència.  

I desitja, i desitje, i tots junts necessitem,

bona estirp, un muscle, descendència.

Treballa, viu, ama amb trellat, 

relacionat, conviu, agrana felicitat.

Deixa els cels, les envejes,

i no mires el que no veges.

Viu i conviu, canta i riu,

sigues feliç, és el millor additiu.

A les xiques, per Rialles.

Si vos agrada i voleu,

què el sòl visca tots els dies,

i que sempre així continueu 

siguent tan guapes,

tal com és, com es veu.

Reina, llum de perles,

que als nostres fills tant adoreu,

llastimós tal com és,

que als pares no ... ejem..

I sense res més:

Salut. I clar, ho cregueu,

el xus, el bogeries, 

ens desitja ara, alegries, 

de la Prats a la Romeu.