FALLERES MAJORS 2019-2017-2016-15-14-13-12-11-09-10

NATÀLIA CEDIEL i CEBRIÁN
Fallera Major Infantil 
Falla Josep Pau 2019




Flamegen aires de grandesa 
entre ponts de flama i llibertat,
complementant brises de poetessa
com a dignes llavors en realitat,  
i que sota el bressol de la infantesa; 
naix un cel blau de claredat
que fa virtual la teua timidesa.

Compleixen anys i expectatives
amb les arrels del pentagrama,
que nascudes per ser altives;
en florit jardí amalgama 
descendències més divines.

Tremola el paradís de la sang
quan l'obsessió de la festa és gran,
que amb Natàlia Cediel i Cebrián, 
ens apropa sentiments de bumerang
com llum dels estels que brillaran.

I caurà la nit i es farà de dia,
i viurem el foc i quedarà la cendra,
però la flama que és nostra guia
amb tu, la festa sempre engendra.

Nascuda
Adorant,
Tacitada
Apassionant.
Lluminosa
Innata 
Asseverant.




SÒNIA FERNÁNDEZ i GÓMEZ
Fallera Major Camí Nou 2017



Manen nous estels a la ribera
Que van cridant a la ciutadania,
I altiven joiosos una fallera
Que brindant-se; la fan josefina.

Sona la música del joglar
Que mostra el sentir dels trobadors,
Fent cants matiners al despertar
Per mostrar el seu encant i valors.

S ònia és la nova flor
O rnamentada per lor, 
N imfa del bell Camí Nou 
I en la festa que commou 
A larrel del nostre albor. 

F ernández té de cognom 
E n estima i en la cresta, 
R osa ferma del que som 
N ascuda per la festa. 
A la flama li respon 
N ativa i sempre presta, 
D ivina que no confon 
E l carrer que en conquesta 
Z elós sempre li respon.
  
G ómez és la fallera 
O bús en referències, 
M anté fent gran Alzira 
E namorant presències 
Z elosa per essències.


Jesús Cebrián Fuertes2017
.............

FALLERA MAJOR 2016
IVONNE FERRANDIS i OLIVER
FALLA EL PARC


“Ivonne és Alzira, per ciutat que l’admira”

vonne és la bella flor
alenciana per essència,
n fa eclosió el tresor
ostra estimada fragància.
ativa que fina és d’or
n estada i la presència.

ormosa flor de jardiner
namorada a pit obert,
aó ferma d’un bon faller
au d’enveja al conéixer.
roma jove en el concert,
ereida del somni cal ser,
’estància forjada i bon fer
nstrumenta nostre valer
imfonies amb tro de carrer.

bserven els desconeguts,
’adoren i ja l’aprecien
I en els bàndols dels convençuts
aloren i certifiquen;
l merèixer tindre un marc
egentant nostra FALLA EL PARC.



TÀNIA MONTE i BORONAT
FALLERA MAJOR INF 2016 
FALLA EL PARC


“Princesa de la llum, sultana en essència”

TÀNIA mostra alegries,
Ànima de llums enceses,
Nineta dels nostres dies
I la reina de les falles
Al cau que tu tant admires.

MONTE és el cognom
Ornamentant sentiments,
Nimfa que mostres al món
Trets de festa en ses gents;
Exclusives perquè ho són.

BORONAT fallera del Parc
Obrint el sentir del conte contat,
Rebràs un tresor engendrat
On la història fa costat,
Nomenant que l’any comentat
Abastares l’estrellat;
TÀNIA MONTE i BORONAT.


************************

JESSI ESPARZA i CORTÉS
FALLERA MAJOR 2015
FALLA EL PARC


Mire al cel,
i volant fas claredat.
Mire al cim,
i et veig en l’estrellat.
Mire al mar,
i m’impregnes en frescor.
Mire les arrels,
i brolles tu en miracle.
Mire, i mire,
i sols veig espectacle.

Voles entre altures
que pocs van a igualar,
entre brises i viatges
i bon vent al guiar.

Solques pel pic més alt
i naix la llum del dia,
a la sima sóc convidat
per ser tu, vall d’alegria.

Navegues entre aigües
d’un primerenc brollador,
reina dama de sirenes
d’esperit tranquil·litzador.

Naixes d’esta terra
i forjant-te creixes en bellesa,
engalanes una pàtria
i en amor a tu, riquesa.

I mire al cel, al cim, a la mar,
a les arrels i a l’horitzó,.
embruixat pel mirar
del teu rostre en emoció.
Quatre són els punts
que no sonen com a poc,
domines tots els conjunts
i eres tu; el nostre foc.

Allà on tu estigués,
sigues sempre....
Jessica Esparza, i Cortés

*********

NAYARA SANCHO i MARIMÓN 
FMI 2015
FALLA EL PARC



Calma l’essència de la manejada,
en ressaca fugida al cap davant.
Clamen les pressions meteorològiques,
formant el blau i ses les brises.

Es suavitzen els àrids deserts,
i com les gràcies d’experts;
naixen oasis i paradisos
educant-nos com a possessos.

Es dibuixen nous terratrèmols
per ser la reina de molts.
No hi ha claus, ni portes,
llavor en senda d’alegries,
com la llum en la penombra,
i amb la saviesa, que l’honra.

Brillen els fets sent figura
Com el gaudir d’un jardí,
que al pas en la cordura;
floreixen pel seu aroma
i en presència de forma.

És rosa, gladiol, flor de taronger,
És nard, la bella joia de floristes.
Gardènia, gesmil, lavanda i gira-sol,
Inspiració de poetes
I la millor perla del tresor.

Tot l’univers parla
En ses formes per esser,
Perla en vida al valorar-la
Pujant-la al tro del ser
per ser de nom; Nayara.
De la festa és adoradora,
De la vida transmissora,
La veu del nostre món,
Sancho i Marimón.

FALLERA MAJOR XXV Aniversari
FALLA EL PARC 2014
"Sònia Estela i Almela"


Una joia,
Blanca noia,
Mare i filla,
Germana fina.

Tota Sònia,
Bella Estela,
Als teus peus
Tapís d’hereus.

En engalanar,
Reverenciar,
Mostrar grandesa.
Reina, princesa.

Volar amb els cinc
Sentits al contar,
Un rol verídic 
Vivint-ho fidels,
Esclaus d’àngels.  

Si tu camines,
si tu desitges.

Clau de casa,
Mare d’estendard.
Naixes brasa,
Eres, flor de nard.

Llum del matí,
Bon vent genuí.
I de cinc en cinc,
Fins al vint-i-cinc.

Reina per dit,
Jardí enriquit.
Gran anuari.
L’Aniversari.




S olar, reflectant,
Ò lim d’un nou arc.
N imfa en el tro,
I nfusa d’un marc,
A lbada del Parc.


Com gota de mel
i l’or més brillant,
del braç de la ral
camí fas costat.

Pinta calada
estirp de festa,
sent la gallarda
que fa la gesta.

Sònia viva,
Sònia nostra,
escut gloriós,
gentil, flama, nós.

FALLERA MAJOR INFANTIL-EL PARC 2014
"Carla Esquer i Escolà"


El ulls teus, són com el cel,
un color que a tots desvela,
un aroma, flor, una llum,
un vent que unfla la vela,
la vela que torba el fum.

Els teus cabells,
són rimats de mates d’or.
És el cultiu de la fragància
que sent desitjat per tresor,
és companyia en aliança.

El teu benestar,
ve amb la guia del camí,
que nascuda en llavorada
d’un amor sense fi,
en Alzira és l’envejada.

La teua bellesa en planta
al regnat que t’abraça,
són espurnes perennes,
de quan foc no hi faça
al pas de les reines.

Tota tu,
personeta sense igual,
flamant en posseir l’art
on el món busca raça,
per joieta com a tal,
la que viu en esta casa;
 la teua, sempre El Parc.
  


Caramel.
Albada de la festa.
Rondalla i cel.
Lloada per gesta.
Adobada, rossa i mel.


I caurà la nit
En déneu, Sant Josep,
però no en l’oblit
de tu pel gran fet.

Fallera i Major.
Comissió, El Parc.
És un honor;
tu, com a tresor.

-------------------------------------------------------------------------------------

FALLERA MAJOR 2013
Yolanda Panadero i Ballesteros

 


Yolanda és nom de noble,
Obús de raig diví,
Llum al camí d’un poble,
Albada lila al cel matutí,
stia fina i esperit de jardí,
Divinitat i or, entre ros i coure,
Aureola rica, heus ací.



----------------------------------------------


Yolanda és al castellà,
venerada en nom i flor bella.
Violant és al valencià
la que a tots ens meravella.

Ella és la guia
i el nostre tresor,
que aguaita el dia
amb l’esplendor
de la gràcia i d’alegria.

És l’ànima del paradís
en gràcia i saber estar,
flor de praderia sense fi,
i la que s’ha d’admirar
seguint-la al confí.




Senyoreta de la terra,
la terra de les flors,
flors en lletra, en música,
en música i mil amors.
Amors d’un patrimoni;
patrimoni i vida en els cors.
---------------------------------------------

Esperit de sirena
Al dia i a la nit,
rica, fina i bella,
motiu del posseït
sent guapa i meravella,
que El Parc ha conquerit
cosa digna, i tu fallera.

La Major que té una cort
de guapes dives i roses,
que en la veu per les gestes
ara te faran l’honor;
com la reina de les festes.


-----------------------------------------------


Panadero i Ballesteros,
Yolanda en potència.
Plena de gràcia
lluïdesa i elegància,
portes en la sang l’herència;
de fallera, per excel·lència.





Judith Sales i Palau
Fallera Major Infantil 2013


Ja gaudeix la festa
Untada de ta bellesa,
Deïtat en la cresta
Infinita i bondadosa,
Tornant a la conquesta
Haguda per joiosa.
                          
----------------------------------------------

Ja t’envegen
clàssics romancers,
que alabar-te volen
contant-ho als carrers,
i encisant t’estimen
aclamant-ho en vers.

Ja t’envegen
els adobats mariners,
recitant al vent
poemes matiners.

Ja t’envegen
els nous cançoners,
que lletres conjuguen
els sons que bé sonen
amb notes i un terç.

Juntes t’envegen,
terra i univers.
----------------------------------------

Hem viscut
i hem gaudit.
Hem volgut
un nou delit.

No hi ha temps,
ni prou paraules,
ni lletres ni accents
gaudint contents.

Ho hem viscut
i t’hem gaudit,
Venint assistit
un nou delit.
Eres tu; Judith.

---------------------------------------------------


Murmura el vent
eriçant-se la terra,
es nota, s’està veient,
doncs brilla la perla
i brolla el moment...
gaudint d’esta joia.
Sales i Palau,
xica divina,
mar blau.

             JC

----------------------------------------
Yudith Sales i Palau FMI 2012
----------------------------------------


Conten els vells d’una terra,
la qual ens engalana,
que no hi ha llavor més sana
i que a nós més ens aferra,
que veure a la nostra xiqueta
vestida de valenciana.

Conten per savis en tradicions,
terra que ens empara,
que cosa més guapa i fina
abunda en comissions,
lloguer de blasons
i que tant ens agrada.

Afermats recitem
cants de glòria,
les que per tu estimem,
al·legoria imaginària
sempre al cor portem.

Pures i cristallines,
com tu, roses i fines.
contaren i conten
històries en vides
i descendències.
Porten els vells
els signes i anells.

Conten aquells
sobre una semença,
i ballen els ocells
al cant fidel i dit,
sols per tu, Judith.





Ja hi ha pau,
Una vida, un vers,
Dies clau.
Incloses,
Totes elles
Història i cau.



Sentir i sorolls
Amor i carrers,

Llum i flors,
Explosions, 
Salves i delers. 

Pletòrics 
Alzirenys, 
Lauden per rics 
Als refranys, 
Una xica i uns delits.

---------------------------------------------------------
Clàudia Santamaria i Moya FM2012
---------------------------------------------------------

Afortunats per la nit 
Pel somni, pel desig,
I veure en despertar 
Un fet reial complit. 

Amaneix el dia 
I enamorats gaudim, 
Una Reina, Clàudia, 
És molt grata l’alegria 
Dels que la posseïm. 

Ix el sol i la lluna, 
Tots dos, fills del vent, 
I els amics exclamen, 
I els veïns comprenen, 
Morena i fina és una 
Bella flor com ninguna. 

Falta espai al cel, al temps, 
Al tracte per amiga, 
Que sàpiguen les gents 
Qui és nostra regina. 
        
Glòria i diamant, 
Mirall i estendard, 
Que al suau pas flamant 
Història va forjant.



Cistell aromatitzat,

Jardí i esperit,

Heus ací nostre grat

Que el cau ha conquerit.



C rida el vent

L lau al pas,

A caronant el present

U ntant allà on vas;

D eïtats i forment,

I ntel·ligència i repàs,

A finada eloqüent.


S oroll de la festa,
A tònits per testa, 
N imfa que presta, 
T alls de gesta 
A  la que res no resta. 
M arxen al camí 
A ires en direcció, 
R iures sense fi, 
I plasmen l’emoció 
A l llenç del pergamí.



M osset de diamant, 
O rgull de simpatia, 
Y eyé i joiosa desfilant 
A un tro; Clàudia Santamaria.   


-----------------------------------------------
Maria José Boluda Carrión FM2011
-----------------------------------------------



Especial eres i amfitriona

En moments de veneració,

Com els matins primaverencs

En que tot s’emociona,

Gaudidora en ocasió

per a tots els riberencs.



Començaran de sobte,

Les rises, les traques,

bon veure i menjador.

És fàcil, es pot creure,

Quan arriben les Falles,

Tu seràs, la Fallera Major.



Eres Maria, eres Josep,

De cognom Boluda

I Carrión de segon.

Sigues com un esplet

I seràs molt volguda

Ací, i en mig món.



Guapa i Galana,

Tu, que ja has repetit,

Cride ben  fort i la gana

Que xica tan valenciana

Fallera l’han parit.



Són les nostres festes,

Idolatrades i estimades.

Són les nostres festes,

Amb teles estampades,

Amb soroll de despertades

i música en les orelles.

Són les nostres festes,

Són, les teues falles.



Viu-les tranqui-les

Però sense calma,

Sense hores,

Amb l’ànima.



Viu-les apresa
Sense pausa,
Per bellesa
I per musa.

Viu-les, viu-les,
Gaudeix del seu nom,
Marca de nostres vides,
Que gaudeix a tothom.

Viu-les sinceres,
I viuràs encisada,
Que per nostres Falles,
Seràs venerada, i recordada. 

Les teues festes,
Que són molt festeres,
Són les més boniques
 Perquè són les falleres.
Fallers, falleres,
Obriu les portes,
elimineu manilles
que Maria José;
les reviurà estos dies. 

------------------------------------------
Anna Navarro i López FMI 2011
------------------------------------------


Mirant al paradís

Un àngel, i precís.

I, entre el jardí

Em sorprenguí.



Senzilla i ferma,

Que sorprèn.

De pell tersa

I un portent.



Intel·ligent

I saber en estar.

Fallera en llar

I eloqüent.



És Anna, bellíssima,

Agradable.

Que perfuma

El paisatge.



Segura, per anhelat,

Per important.

Cel gratificant

Pel càrrec i el grat.



Mirant al jardí

I entre el paradís,

Em sorprenguí,

És àngel, és precís.



Altiva i galana.

Nativa i joiosa.

Narració confosa,

Adoració a la prosa.



Nascuda en la terra.

Adorada en mima.

Venerada i estima.

Alzirenya, adorada.

Riberenca tu, i fornida.

Rosa, clavell, i murta,

Olor, fragància plasmada..

  

Lliri d’ulls blaus, no manca.
Or dels més suaus, no venda.
Pausada, dolça, franca.
Espurna de les paus, i randa.
Zirconita que abraça, Anna.


En el conte més meravellós,
També hi ha una fada madrina,
Però no hi ha cap esbós
Què es semble a tu en fadrina.
Tens l’aureola al teu cos,
Valenciana i cara de nina,
Ens fa ser més bojos
Per fragància tan divina.

Hi ha una reineta
Cada any.
Posem-li l’estoreta
Que li pertany.
Esta és nostra festa
Sense malany.
Que es cura en gesta,
En el marmany.

----------------------------------

Pilar Ferri i Selva FM 2009
-----------------------------------




       


           P  ortes en la sang entusiasme
     I    en el iris un faller escut,
  a teua vèrbola jo estime
A   dornant les lletres en brut.
R    egina, aconseguir-te, un abisme.



   F   orment tu la que més
E   n este any inoblidable,
R   essorgixen  les nostres animes
R   eactivant lo inevitable
            més, acostant-se estimades dates.

S   abem de la posició
E   ncimbellada en eixe tro,
L   luïras més que el blasó
V   enerat per bastó,
  doptat per cessió.



Un dia enamorada
Vingué a la nostra morada.

Volent i formant part
De la comissió del Parc.

El somni real era evident
I signà la fitxa al moment.

Trobant-se molt apressa  
En esta casa immersa.

Ací també, es va d’esposar
I més guapa es va posar.

Ampliant després la família
Que moltes ganes ja tenia.

Després de ser mare
Faltava clar, lo altre.

Doncs ser la fallera major
Era un altre gran tresor.

Ací està el gaudi
De, nostra Pilar Ferri.




Bella, rosa, Pilar i d’Alzira. 
Alzira recita, el cant de poesia. 
Cant i poesia, i millor en sentiment. 
Sentiment és amor, per sentiment, un tresor. 

Nostra gent és treballadora i humil. 
Humil, sempre en fets i obligació de bon grat. 
Grat, de ser bon valencià. 
Valencià, valenciana, alzirenya. 

El foc no et pot danyar, i sempre fugirà. 
Si Fuig, mai no se t’acostarà. 
Acostant-se sols el bé d’una tradició. 
Tradició, i als teus peus, submissió.


---------------------------------------------
Míriam Cebrián i Ucher FMI 2009
--------------------------------------------



M és sense fer cap oració
I gentil en tots els actes,
R ememores la tradició.
I transmitent les alegries
A mb tendror i amb raó
M il, son les nostres gràcies.

 
C  ascavell
E ntranyable.
B ellesa,
R egina.
I nmaculada,
A spirant,
N oble.


U es sent xicotet
C aminant al teu costat,
H armonicament enamorat.
E stime sols el estar quiet
R emirant ton grat.



Entre musica flors i coets vingueres al món filla meua, en plens preparatius de la Nostra Presentació, al inici del mes de febrer, donant fi al hivern i encapçalant la primavera vingueres al mon. Vingueres envoltada de festa fallera, tan es així, que en lloc d’emportar-nos al hospital la cistella de bolquers que qualsevol pare porta per al seu fill, ton pare i ta mare agafarem les bandes de les falleres del Parc de l’any 2000.
Sí senyores i senyors… així comença la història d’una gran fallereta, la història d’una fallera amb solides arrels, arrels que es forgen al nostre benvolgut Parc i que ha estat el testimoni d’una xicoteta però intensa vida al món de les falles.



Míriam, me’n recorde com si fos ahir el dia que vares nàixer, com omplires de satisfacció i il·lusió a la família Cebrián-Ucher i com entrares a engrandir la història d´una gran Comissió, Comissió formada cap als anys vuitanta per una colla d’amics, millor dit, formada pels meus amics…eixe projecte que comença més com una festa que qualsevol altra cosa s’ha vist transformada amb el pas del temps en esta gran Comissió, és la comissió que vaig engendrar, és la comissió que vaig veure nàixer, és la comissió per la que he lluitat i en la que he dipositat grans il·lusions….i tot açò saps que filla meua? es paral·lela a la teua vida perquè a tu també jo t’engendra’t, te vist nàixer, per tu lluite cada dia i en tu tinc dipositades totes les meues il·lusions, tot el meu futur.



Mirant-te hui Míriam, el cor se m’ompli d’orgull, orgull de que sigues tu la representant infantil de la falla el Parc, orgull de veure’t sentada ahí dalt en el teu tro com si fores una reineta, orgull com no, de ser ton pare i es per això que hui i des de ací dalt vull dedicar-te unes paraules…ben fortes per a que de elles siguen testimonis tots els ací presents i que queden per a sempre gravades al teu cor, a la teua història i que indubtablement son el rèflex del meu voler:

Regentes joventut 
simpatia i pertinença,
com únic i sols punt
de la nostra descendència.
Tu, mirall en pulcritud.

Exclamen els coneixedors
D’una terra afermada,
Que plenament som portadors
De la millor com a fada
En les vivències dels seus cors.

Les il·lusions de la realitat
Desfan les malicies,
transmetent eixa felicitat
que omplin nostres vides
Deixant si, de costat, més d’un debat.

Tal vegada les paraules
del que a tu es refereix
siguen grates, bones i veres,
quedant-se mes d’u segur perplex
en llegir estes notes.

I quan l’últim pas siga donat
en accions, fets i moments,
assabentat per sempre quedarà
en la història i en els presents,
que Míriam en l’estendard ho bordà,
una empremta que sempre es veurà.


Míriam t’anomenen
 I en casa esplèndida et criaren.
Cebrián i Ucher  son cognoms,
de fallers, i dels bons.
Per això i molt més el 2009,
A tots el cor remou.

---------------------------------
Pilar Ferri i Selva FM2010
---------------------------------





La llum del sol

Es reflexa en ta mirada,
I des del bressol
Et conec entusiasmada,
Et conec esclatada.

Com la flor
Que del capoll asoma.
Com el vol
De la millor coloma.
Tot en tu digne i es valora.

I en la nit o la foscor
L’eclipse res aporta,
Doncs amb la dolçor
De la millor pruna
Eres blanca com la lluna.

El fruit de l’amor
Fas grans als que ens envolta,
I el teu fragant ardor
La festa ens engalana,
Com el millor tresor.

I amb eixa brillantor
Que és sentir-se estimada,
No tingues mai por
Que per eixes, eres venerada,
 I Pilar Ferri i Selva nomenada.

Empremta  deixaràs
Brodant-ho en l’estendard,
Eixe pas d’un regnat
Que sempre tu recordaràs .

No se sap si és inici,
No se sap si és reinici,
Però sí que es reflexa
 La llum que ens envolta,
Provinent d’un solstici.

Una guia del nostre dia,
Una guia de nostra festa.
Fallera valenciana,
Que la festa engalana.

Pilar, aquesta és la teua llar.
Pilar, cosa que no s’ha d'oblidar.
Espineta que dugem al cor,

I que sens dubte, és d’or.

-----------------------------------------------

Ainhoa Enríquez Oliver FMI 2010
-----------------------------------------------


A canvi d’il·lusió
De cosa tan bonica,
Més gran és la satisfacció
Si per a tu és la dita...

Com una cirereta,
Xicoteta i dolceta,
De tots eres la xiqueta
I la nostra reineta.

Ay, quina xiqueta!
Intrèpida i no queteta.
  Ay, quina xiqueta!
La nostra fallereta.

La fruita de la vida
Orgull i submissió,
En la nostra festa
I per la tradició.
  
El conte que conten
Variats en històries,
D’oïda es transporten
murmuri de dites.
També es reciten
En versos i rimes,
Estats que acompanyen
Amb dolces músiques.

Lletres que elogien,
Lletres amigues,
Lletres que adoren
Per ser sinceres.

Lletres que altiven,
Lletres posseses,
Lletres que atorguen
Les mil reverències.

Sí, nostres lletres,
Grates i tranquil·les
Que ens submergixen.
Eixes, nostres lletres,
realitats d’unes vides
que de nos florixen.

Ara, són reflexes,
Ara són, pletòriques,
Eixes lletres,
 estes històries
i totes les dites.

Si la mires, penses,
Si ho contes, venen,
Però si ho recites,
Tots la volen,
Tots, la tenen.

Òbviament 
Serà el més preat,
En la nostra història
I en el passat.

I en hora d’acomiadament
Fins el cel estrellat,
Tindrà enveja,
Del que has deixat.

  I ací, satisfactòriament,
Siga bo, o roïn  el lletrat,
Serà cert, verídic i llegenda,
Tot el que hem contat,
La teua empremta
I el teu legat.

Mes ara Ainhoa,
Sigues reineta,
I sigues Ainhoa,
Deixant-me, bocabadat..!
---------------------------------------------------------------------------

Andrea España Navarro Fallera Major Infantil

Falla Germanies 2010 “ Zels ”

Zelós per ser poeta
correspon al que t’acull,
Volguda xiqueta.
Eres nostre orgull
Per filla i fallereta,
Eres la reineta
Qué a tots entres per l’ull.

Et vam rebre de valenciana
En la festa que ens engalana,
Guapa i bella com eres
Una més d’eixes falleres,
Fragància de Germanies
Qué ens lloa de bona gana.

La història ho difondrà
De manera permanent,
I en el nostre subconscient
Sempre ens quedarà;
Qué ANDREA,
En l’estendard flamejarà.

Sòlida d’empremta
Qué em fan ser reverenciós,
Per caràcter i tendra
Qué a la vida s’aferma
Seguent llum, i meravella.
I transformant-me en botijós,
Per estar sempre, de tu zelós.

                                    Per a: Jorge España Canut’2o1o



Naix el sol
Per la ribera,
I un bressol
Amb llum de vida,
Punt de mira
Per qualsevol.

Sí, naix el sol,
I brilla el dia,
En eixa cara,
De fantasia.

Brolla en vida,
I clama el cel,
Suau brisa,
Per tu marina,
Bondat, que s’imagina.

Esclata i floreix
La rosa, la margarida,
El gladiol i la cala.
Semblança que no es pareix,
A xica tan divina.

Emociones el cor,
També al meu pit,
Qué gaudeix amb tu,
I que plora amb mi,
Sentiment de clamor,
Qué de tu està rebli’t
De dia i de nit,
Com un tresor.

I naix el sol,
I brolla el dia,
En eixa cara
De fantasia.
I naix el sol,
Del meu bressol;
Qué cosa més divina..!!!
                                                         Per a: Rosa Navarro’2010

Que grats moments ens toca viure. I També, que complicats ho són en altres ocasions. Deu anys després, la família fallera està molt orgullosa, però jo crec, que en realitat, està orgullosa tota Alzira.
Nostra comissió s’apropa ràpidament  al vint i cinc aniversari, i tu estaràs allí, sí filla meua, allí fent història, cada pas, cada minut, cada segon, sempre, sempre estem fent història.
I sí hui estem tots molt orgullosos de tu,,, recordem i recordarem mentre tingam alè, com va ser de dur i com ho passarem deu anys en rere, per a ser exactes, 123 mesos, i ......dies,,, i per que no? 13 hores i vint i tres minuts. En aquells dies, ella es debatia entre el mes allà i el ací, entre el cel i la terra, entre la gloria i la vida al nostre costat, al nostre bressol. I ben bé que ho desitjarem, i a la fi, ben bé que ho festejarem, i gaudirem joiosos plens de felicitat, i plens de satisfacció. La nostra filla s’aferrava a la vida, s’aferrava a nosaltres.
Tal vegada no tinga jo, ni maneres de locutor, ni de mantenidor, però, el que ton pare sent per tu en aquestos moments, és inenarrable, i en el suposat cas que simplement m’acostara al més aproximat possible, no sé si ho podria transmetre sense deixar caure alguna llàgrima, per què en aquestos moments, el cor se me’n ix per la boca de fort batega dintre del meu pit.
         
..................Miren-la,



 Ella és, Andrea,
és, llavoreta de Germanies,
la mateixa que ens lleva les penes.
esta xiqueta;
que Caminava buscant un rumb,
I trobà,,,, nostra felicitat, i el nostre perfum.
Desitjada i joiosa,
i aferrada a la vida,
a tots ara captiva,
Seguent la Reina fallereta,
Que deixa, sense lletres, al millor poeta.


-------------------------------------------------------------------------------------